Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

7 d´agost de 2016, DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY

Salm 32

Justos, aclameu el Senyor,
fareu bé de lloar-lo, homes rectes.
Feliç la nació que té el Senyor per Déu,
feliç el poble que ell s’ha escollit per heretat.

R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.

Els ulls del Senyor vetllen els qui el veneren,
els qui esperen en l’amor que els té;
ell els allibera de la mort,
i els retorna en temps de fam.

R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.

Tenim posada l’esperança en el Senyor,
auxili nostre i escut que ens protegeix
Que el vostre amor, Senyor, no ens deixi mai;
aquesta és l’esperança que posem en vós.

R. Feliç el poble que el Senyor s’ha escollit per heretat.

Evangeli (Lc 12,32-48)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «No tingueu por, petit ramat: el vostre Pare es complau a donar-vos el Regne. Veneu els vostres béns i distribuïu els diners als qui ho necessiten. Feu-vos bosses que no s’envelleixin, aplegueu-vos al cel un tresor que no s’esgotarà; allà els lladres no s’hi acosten ni les arnes no fan malbé res. On teniu el vostre tresor hi tindreu el vostre cor.
»Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Feu com els criats, que esperen quan tornarà el seu amo de la festa de noces per poder obrir la porta tan bon punt trucarà. Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat passarà a servir-los d’un a un. Feliços si els trobava sempre vetllant, ni que vingués a mitjanit o a la matinada. Estigueu-ne segurs: si el cap de casa hagués previst l’hora que el lladre vindria, no hauria permès que li entressin a casa. Estigueu a punt també vosaltres, que el Fill de l’home vindrà a l’hora menys pensada.»
[Pere li preguntà: «Senyor, aquesta paràbola, la dieu només per a nosaltres o per a tothom?» El Senyor li respongué: «Qui és l’administrador fidel i prudent, a qui l’amo confia el personal de servei perquè els doni a temps l’aliment que els pertoca? Feliç aquell servent si l’amo, quan arriba, troba que ho fa així: us asseguro que li confiarà tots els seus béns. Però si aquell servidor pensava: «El meu amo triga a venir», i començava a pegar els criats i les criades, a menjar, a beure i a embriagar-se, el seu amo tornarà el dia que ell no sospita i a una hora que ell no sap, i el condemnarà a la pena dels traïdors. L’esclau que, coneixent la voluntat del seu amo, no ha preparat o no ha executat allò que l’amo volia, rebrà de valent. Però el qui, sense saber què volia l’amo, ha fet coses que mereixien assots, rebrà més poc. Tothom exigeix molt d’aquells a qui ha donat molt, tothom reclama més d’aquells a qui ha prestat més.»]

Comentari evangèlic:

El millor estalvi

És signe de seny i de prudència procurar estalviar una quantitat raonable per si algun dia hi ha un contratemps econòmic, com pot ser perdre la feina o fer un mal negoci, o per si cal afrontar un imprevist com poden ser les despeses d´una malaltia. Per desgràcia, ara molta gent ha de viure al dia i no es veu amb capacitat d´estalviar ni d´emprendre projectes de vida a llarg termini.
Algunes persones cauen en l´extrem contrari: viuen per a estalviar, i després de sotmetre´s durant tota la vida a un seguit de privacions exagerades, acaben morint amb una fortuna al banc. S´han passat la vida patint, i sovint fent patir, per una por irracional a quedar-se sense res.
Jesús ens diu avui que no hem de tenir por. Hem de ser generosos i despresos a l´hora de compartir els béns materials perquè la veritable prudència i el seny que no falla consisteix a estalviar en aquells béns que no hem de perdre mai, que són els tresors del cel.
Els diners són un gran invent, sense ells encara viuríem en el neolític. Però ens ha passat amb ells el mateix que passa a molta gent amb els mòbils: són un invent tan potent que s´acaba apoderant de la persona. Ja ho va dir sant Pau: guardeu-vos de la idolatria dels diners.
Només podem arribar a tenir una relació adequada amb els béns materials si, tal com ens ensenya Jesús, els tractem com si en fóssim els administradors i no pas els amos. Vivim en un món que no hem creat nosaltres, i el veritable títol de propietat pertany a Déu. Nosaltres hem de cuidar i gestionar les coses creades pensant que un dia les haurem de presentar davant el seu autèntic amo. Tant de bo que ens trobi dignes de participar en les riqueses del seu Regne.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12