Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

18 de setembre de 2016 - DIUMENGE XXV DE DURANT L’ANY

Salm 112

Us beneiré, Déu meu, dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.
El Senyor Ă©s gran. No us canseu de lloar-lo,
que la seva grandesa no té límits.

R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra.

El Senyor Ă©s compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor Ă©s bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra.

SĂłn camins de bondat els del Senyor,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor és a prop dels qui l’invoquen,
dels qui l’invoquen amb sinceritat.

R. Lloeu el Senyor, que treu el pobre de la cendra.

Evangeli (Lc 16,1-13)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als seus deixebles: [«A un home ric li van denunciar que el seu administrador malversava els seus béns. Ell el cridà i li digué: “Què és això que sento dir de tu? Dóna’m comptes de la teva administració: d’ara endavant ja no podràs administrar els meus béns.” L’administrador va pensar: “Què podré fer, ara que el meu amo em despatxa de l’administració? Per cavar, no tinc prou força; anar a captar em fa vergonya. Ja sé què he de fer per trobar qui em vulgui a casa seva quan perdré l’administració.”
»I cridà un per un els qui tenien deutes amb el seu amo. Al primer li digué: “Quant deus al meu amo?” Ell li contestà: “Cent bidons d’oli.” Li digué: “Aquí tens el teu rebut. Seu de pressa i escriu-ne un que digui cinquanta.” A un altre li digué: “I tu, quant deus?” Li contestà: “Cent sacs de blat.” Li diu: “Aquí tens el teu rebut. Escriu-ne un que digui vuitanta”.»
I aquest administrador de riquesa enganyosa, el Senyor el lloà així: «Ha estat prudent, perquè, en el tracte amb els homes de la seva mena, els homes del món són més prudents que els fills de la llum.
»I jo us dic: Guanyeu-vos amics a costa de la riquesa enganyosa, perquè quan desaparegui, trobeu qui us rebi eternament a casa seva.]
»L’home que és fidel en els béns que valen poc també ho serà en els de més valor, i l’home infidel en els béns que valen poc, també ho serà en els de més valor. Per això, si no fóssiu fidels en l’administració de les riqueses enganyoses, qui us confiaria les riqueses veritables? Si no fóssiu fidels en les riqueses que són d’un altre, qui us confiaria les que de dret us corresponen? Ningú no pot servir dos amos: si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas de l’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses.»

Comentari evangèlic:

El DĂ©u de la butxaca

En un país saturat d’escàndols de corrupció, sobta que Jesús posi com a exemple per a nosaltres, cridats a viure com a “fills de la llum”, la conducta d’un “home del món”. ¿Què hi ha d’admirable en la seva reprobable manera d’actuar? Una cosa molt important: la prudència de saber emprar la riquesa enganyosa per a aconseguir els béns que li interessen.
Els diners són un invent tan meravellós, ens faciliten tant la vida, que acaben apoderant-se dels nostres cors. Passen de ser un mitjà d’intercanvi de béns a un fi en si mateix. Arriba un moment que ja no ens interessa tenir diners per comprar el que necessitem, sinó per engrandir el nostre tresor. A partir de certes xifres, els diners ja no donen més qualitat de vida, sinó poder, control i influència sobre la vida dels altres. I acabem sotmetent-nos a ells: tantes hores de treball amb l’únic objectiu de guanyar diners, tantes decisions preses amb el criteri exclusiu del guany econòmic.
El sistema econòmic liberal en què vivim s’ha bastit sobre la teoria que, si cadascú mira per a si mateix de manera egoista, buscant el màxim benefici, actua una mena de llei física que fa que els mercats funcionin de manera òptima i es generi la màxima riquesa possible. Aquest optimisme mecanicista es veu contínuament desmentit per la realitat. Si cadascú busca el màxim benefici personal, els més rics imposen els propis interessos sobre els de la majoria i s’accentuen cada cop més les diferències socials, els recursos del planeta són sobreexplotats sense tenir en compte les conseqüències per a les generacions futures, la mentalitat individualista s’infiltra en tots els àmbits de la societat, s’afebleixen els vincles familiars i s’empobreix la societat civil, que no és altra cosa que una xarxa d’entitats basades en un voluntariat sense ànim de lucre.
De fet, Déu ens ha dotat d’intel•ligència i voluntat perquè no ens deixem arrossegar per presumptes lleis immutables sinó perquè anem modelant el món segons el seu projecte, que va inscriure en els nostres cors quan ens va crear a imatge i semblança d’ell. I el seu projecte és d’amor, no d’ambició egoista.
Per això els cristians tenim el deure de contribuir a canviar el paradigma econòmic de la societat. Un deure urgent, perquè hi ha molts indicadors que assenyalen que estem arribant a un punt de no retorn amb conseqüències gravíssimes. Canvi de paradigma: de l’economia competitiva a l’economia col•laborativa, de l’objectiu del màxim benefici a l’objectiu del bé comú, del creixement infinit a la sostenibilitat. En resum: no viure per als diners, sinó usar els diners amb seny per a viure millor tots plegats.

Jordi Vila BorrĂ s
Consiliari de l’equip Reus-12