Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 de setembre de 2016 - DIUMENGE XXVI DE DURANT L’ANY

Salm 145

El Senyor fa justĂ­cia als oprimits,
dĂłna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

R. Lloa el Senyor, Ă nima meva.

El Senyor dĂłna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos.

R. Lloa el Senyor, Ă nima meva.

El Senyor guarda els forasters,
manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
Ă©s el teu DĂ©u, SiĂł, per tots els segles.

R. Lloa el Senyor, Ă nima meva.

Evangeli (Lc 16,19-31)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús digué als fariseus: «Hi havia un home ric que anava vestit de porpra i de lli finíssim, i cada dia celebrava festes esplèndides. Un pobre que es deia Llàtzer s’estava estirat vora el seu portal amb tot el cos nafrat, esperant satisfer la seva fam amb les engrunes que queien de la taula del ric. Fins i tot venien els gossos a llepar les seves úlceres. El pobre morí, i els àngels el portaren a la falda d’Abraham. El ric també morí i el van sepultar.
»Arribat al país dels morts i estant en un lloc de turments, alçà els ulls, veié de lluny Abraham, amb Llàtzer a la falda, el cridà i li digué: “Abraham, pare meu, apiada’t de mi i envia Llàtzer que mulli amb aigua la punta del seu dit i em refresqui la llengua, perquè sofreixo molt enmig d’aquestes flames.” Abraham li respongué: “Fill meu, recorda’t que en vida et van tocar béns de tota mena, i a Llàtzer mals, però ara ell ha trobat consol i tu, sofriments. Pensa també que entre nosaltres i vosaltres hi ha una fossa immensa, tant que si algú volgués passar del lloc on sóc jo cap on sou vosaltres, no podria, ni tampoc del vostre lloc al nostre.”
»El ric digué: “Llavors, pare, et prego que l’enviïs a casa meva. Hi tinc encara cinc germans. Que Llàtzer els adverteixi, perquè no acabin també en aquest lloc de turments.” Abraham li respongué: “Ja tenen Moisès i els profetes: que els escoltin.” El ric contestà: “No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si anava a trobar-los algú que torna d’entre els morts, sí que es convertiran.” Li diu Abraham: “Si no fan cas de Moisès i dels profetes, ni que ressuscités algú d’entre els morts no es deixarien convèncer”.»

Comentari evangèlic:

Un abisme ens separa

Segur que Jesús no tenia res contra la bona vida. De fet, els seus adversaris l’acusaven precisament de ser de vida, és a dir, de menjar i de beure en abundància. Es veu que amb els quaranta dies de dejuni al desert ja n’havia tingut prou. I moltes vegades parla del Regne de Déu fent servir la imatge d’un banquet de festa.
Per tant, si avui critica el potentat de la paràbola no és perquè sigui ric i visqui bé, sinó per la indiferència criminal que mostra envers el pobre Llàtzer. El tenia vora el seu portal i mai va moure un dit en favor seu.
Un cop moren tots dos, la situació es capgira radicalment. Ara Llàtzer seu a la falda d’Abraham mentre que el ric sofreix els turments de l’infern. Un abisme infranquejable els separa tots dos.
El nostre món s’assembla a la paràbola que avui ens ocupa d’una manera esfereïdora. Diuen que una seixantena de persones té tanta riquesa com la meitat pobra de la humanitat, és a dir, 3500 milions de persones, de les quals n’hi ha uns 800 milions que passen fam. Al món hi ha 65 milions de refugiats, quan només fa quatre anys eren 40 milions.
Queda clar que, comparant-nos amb ells, som dels que vivim bé, molt bé. La qüestió és: ¿la nostra actitud és com la del ric de la paràbola? ¿Hem caigut en el parany de la indiferència davant del sofriment dels altres? ¿Girem la cara perquè amenacen el nostre benestar? La mar Mediterrània convertida en un cementiri de refugiats i les tanques a les fronteres d’Europa s’assemblen massa a l’abisme insalvable de la paràbola. Aleshores cal que estiguem alerta, perquè en el Regne de Déu els qui ara són a la intempèrie seuran a la falda d’Abraham, mentre que els que han aixecat les tanques o no han mogut un dit per tirar-les a terra patiran els sofriments que abans van voler ignorar.
És cert que girar el món com un mitjó queda fora del nostre abast, però sí que podem canviar la nostra mirada i la nostra actitud envers els altres. Així és com comencen tots els canvis en profunditat, i això és el que compta per al Regne de Déu.

Jordi Vila
Consiliari de l\\\'equip Reus-12