Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

9 d\'octubre de 2016 - DIUMENGE XXVIII DE DURANT L’ANY

Salm 97

Canteu al Senyor un cĂ ntic nou:
ha fet obres prodigioses,
la seva dreta i el seu braç sagrat han sortit victoriosos.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvaciĂł.

El Senyor ha revelat la seva ajuda,
i els pobles contemplen la salvaciĂł.
L’ha mogut l’amor que ell guarda fidelment
a la casa d’Israel.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvaciĂł.

Tothom ha vist d’un cap a l’altre de la terra
la salvaciĂł del nostre DĂ©u.
Aclameu el Senyor arreu de la terra,
esclateu en cants i en crits d’alegria.

R. El Senyor ha revelat la seva ajuda, i els pobles contemplen la salvaciĂł.

Evangeli (Lc 17,11-19)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Un dia, Jesús, tot anant a Jerusalem, passava entre Samaria i Galilea. Al moment que entrava en un poblet li sortiren deu leprosos, que s’aturaren un tros lluny i cridaren: «Jesús, mestre, apiadeu-vos de nosaltres!» En veure’ls Jesús els digué: «Aneu a presentar-vos als sacerdots.»
Mentre hi anaven, quedaren purs de la lepra. Un d’ells, quan s’adonà que estava bo, tornà enrere donant glòria a Déu amb grans crits, es prosternà als peus de Jesús amb el front fins a terra i li donava gràcies. Era un samarità. Jesús digué: «No eren deu els qui han estat purificats? On són els altres nou? Només aquest estranger ha tornat per donar glòria a Déu?» Llavors li digué: «Aixeca’t i vés-te’n. La teva fe t’ha salvat.»

Comentari evangèlic:

Fe que salva

Jesús camina cap a Jerusalem passant per la frontera entre Galilea i Samaria. Un lloc no gaire atractiu. Jueus i samaritans vivien d’esquena els uns envers els altres. I allà troba un grup de leprosos. Un grup mixt: hi ha jueus i almenys un samarità. Expulsats de les seves respectives societats, han fet pinya entre ells. El sofriment comú els ha fet superar les barreres culturals. Sovint les perifèries són fecundes.
Els leprosos demanen a Jesús que els curi. Ell els envia a presentar-se als grans sacerdots, i pel camí queden lliures de la lepra. Aleshores un samarità torna a prosternar-se als peus de Jesús, que li diu: “La teva fe t’ha salvat”.
Tots han estat curats, però només a qui ha tornat a Jesús se li diu que ha estat salvat. Perquè la salvació és molt més que la salut del cos. I més fins i tot que la readmissió en una societat tota ella malalta de prejudicis i d’injustícies.
Segur que, quan comencem a resar, demanem pel nostre benestar, pel de les persones que estimem i pel de tot el món: que no ens posem malalts, que no ens quedem sense feina, que no tinguem problemes de convivència, que no hi hagi guerres... És natural que així sigui: les malalties, la violència, la mentida, l’egoisme van en contra de la vida bona que Déu vol que portem.
Fixem-nos que, encara que solem englobar-ho tot en el concepte de vida bona que tots somiem, es tracta de coses diferents: la violència, la mentida, l’egoisme es poden evitar perquè són elaboracions humanes. La malaltia i la mateixa mort, que rebutgem i temem perquè ens limiten, formen part de la vida i sovint són inevitables.
Hi ha una salvació que va més enllà de la salut, de l’èxit i del benestar, que fins i tot va més enllà de la mort. Segurament aquell leprós no ho acabava d’entendre, però va intuir que la clau es trobava en Jesús. A nosaltres també ens costa d’entendre, però creiem que Jesús ha ressuscitat i que ens convida a una plenitud de vida que encara no coneixem.
Així doncs, no venim a l’església a demanar a Jesús que ens millori la vida o que ens arregli algun problema concret, encara que a vegades se’ns pugui escapar de demanar-li-ho. Venim perquè ens obri a una novetat de vida que va més enllà dels nostres desigs i que ja podem començar a tastar per mitjà de la fe.

Jordi Vila
Consiliari de l\'equip Reus-12