Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

16 d’octubre de 2016 - DIUMENGE XXIX DE DURANT L’ANY

Salm 120

Alço els ulls a les muntanyes:
d’on em vindrà l’ajuda?
L’ajuda em vindrà del Senyor,
del Senyor que ha fet cel i terra.

R. L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

Que no deixi relliscar el teu peu,
ni s’adormi el qui et guarda.
El guardià d’Israel mai no s’adorm,
sempre vigila.

R. L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

És el Senyor qui et guarda, el Senyor t’empara
al teu costat mateix.
De dia el sol no et farĂ  mal,
ni la lluna de nit.

R. L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

El Senyor et guarda en tota desgrĂ cia,
et guarda la vida.
El Senyor guarda tots els teus passos
ara i per tots els segles.

R. L’ajuda em vindrà del Senyor, que ha fet el cel i la terra.

Evangeli (Lc 18,1-8)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús deia als deixebles aquesta paràbola, per ensenyar que hem de pregar sempre, sense perdre mai l’esperança: «En una ciutat hi havia un jutge que desconeixia tot temor de Déu i tota consideració als homes. A la mateixa ciutat hi havia una viuda que l’anava a trobar sovint i li deia: “Feu-me justícia contra aquest home que pledeja contra mi.” El jutge durant molts dies no li’n feia cas, però a la fi pensà: “A mi no em diu res el temor de Déu ni la consideració als homes, però aquesta viuda és tan pesada que li hauré de fer justícia; si no, anirà venint aquí fins que no podré aguantar més”.»
I el Senyor digué: «Fixeu-vos què diu aquest jutge sense entranyes. ¿I vosaltres creieu que Déu, ni que esperi pacientment, no farà justícia als seus elegits que li reclamen de nit i de dia? Us asseguro que els farà justícia molt aviat. Però quan el Fill de l’home vindrà, creieu que trobarà fe a la terra?»

Comentari evangèlic:

DĂ©u no es fa pregar.

Potser és que sóc un malpensat, però cada vegada que veig algú que encén una llàntia davant del santcrist penso: té un problema que no pot resoldre per si mateix, i per això demana ajuda al Senyor. O té por que se li compliqui una situació delicada, i demana protecció a Déu.
I no us penseu que m’ho miri amb aires de superioritat, no! Jo també m’he queixat i he demanat auxili a Déu en moments de tràngol. I estic segur que ell m’ha mirat i ens mira a tots amb afecte, i amb un mig somriure pacient pensa: un altre que es pensa que sóc com el jutge injust!
Sí, segur que Déu no es queixa quan li confiem els enuigs i les pors. Té entranyes de mare i sap que els fills de tant en tant necessitem algú que ens abraci i ens curi de la ràbia i la confusió que es volen apoderar de nosaltres. Però la bona mare que no és controladora ni sobreprotectora, després de l’abraçada, diu al fill: saps que jo sempre sóc aquí, però la teva vida és teva i els teus problemes també.
Jesús ens ensenya que la pregària no consisteix a demanar a Déu que faci el que nosaltres volem, sinó a obrir el cor perquè ens disposem a conèixer i obeir la seva voluntat. Ho diu ben clar al Parenostre: “faci’s la vostra voluntat així a la terra com es fa en el cel”. Així doncs, si cal pregar sempre Déu, no és per por que ell no ens escolti. Tots sabem que, quan truques a algunes empreses, et contesta un robot i et desvia a una extensió on et diran que cal trucar a un altre departament. Déu no és així.
Si ens cal pregar amb insistència no és per estovar el cor de Déu sinó per despertar el nostre a l’esperança, per recordar que, malgrat totes les dificultats, la justícia i la salvació de Déu tindran la darrera paraula, que la vida ha vençut la mort i que el bé triomfarà sobre el mal. Ens cal pregar sempre per viure amb confiança i pau al cor malgrat les dificultats. Tant de bo que, quan el Senyor torni, trobi en nosaltres aquesta fe confiada.

Jordi Vila
Consiliari de l’equip Reus-12