Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

30 d’octubre de 2016 - DIUMENGE XXXI DE DURANT L’ANY

Salm 112

Us exalçaré, Déu meu i rei meu,
beneiré el vostre nom per sempre.
Us beneiré dia rere dia,
lloaré per sempre el vostre nom.

R. Beneiré el vostre nom per sempre,
DĂ©u meu i rei meu.

El Senyor Ă©s compassiu i benigne,
lent per al càstig, gran en l’amor.
El Senyor Ă©s bo per a tothom,
estima entranyablement tot el que ell ha creat.

R. Beneiré el vostre nom per sempre,
DĂ©u meu i rei meu.

Que us enalteixin les vostres criatures,
que us beneeixin els fidels;
que proclamin la glòria del vostre Regne
i parlin de la vostra potència.

R. Beneiré el vostre nom per sempre,
DĂ©u meu i rei meu.

Totes les obres del Senyor sĂłn fidels,
les seves obres són obres d’amor.
El Senyor sosté els qui estan a punt de caure,
els qui han ensopegat, ell els redreça.

R. Beneiré el vostre nom per sempre,
DĂ©u meu i rei meu.

Evangeli (Lc 19,1-10)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús anà de pas a Jericó. Un home que es deia Zaqueu, cap de cobradors d’impostos i ric, intentava de veure qui era Jesús, però la gentada li privava la vista perquè era petit d’estatura. Llavors, per poder-lo veure, corregué endavant i s’enfilà en un arbre al lloc on Jesús havia de passar. Quan Jesús arribà en aquell indret alçà els ulls i li digué: «Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’he de quedar a casa teva.» Zaqueu baixà de seguida i el rebé tot content. Tothom qui ho veié criticava Jesús i comentava el fet que s’hagués quedat a casa d’un pecador. Però Zaqueu es posà dret i digué al Senyor: «Senyor, ara mateix dono als pobres la meitat dels meus béns, i a tots els qui he defraudat els restitueixo quatre vegades més.» Jesús li digué: «Avui s’ha salvat aquesta casa, ja que aquest home també és un fill d’Abraham. És que el Fill de l’home ha vingut a buscar i a salvar allò que s’havia perdut.»

Comentari evangèlic:

Baixa de l’arbre

Zaqueu devia ser un personatge conegut i odiat per tothom a Jericó. Cap dels cobradors d’impostos, corrupte i col·laborador dels romans que espoliaven el país. Tenia curiositat per conèixer aquest Jesús de qui parlava tothom, i no va dubtar a fregar el ridícul. ¿Què diríem avui si vèiem un inspector d’Hisenda enfilat a un arbre al mig del carrer?
Zaqueu es deuria quedar de pedra en sentir que Jesús el mirava i li deia que volia dinar a casa seva. El relat fa una el·lipsi vertiginosa i ens trobem ja Zaqueu a casa seva que pren la paraula davant Jesús i deixa tothom amb la boca oberta: aquell lladre odiós vol reparar amb escreix tot el mal que havia fet. I Jesús sentencia: Avui s’ha salvat aquesta casa.
Penso que d’aquesta història en podem treure dues lliçons. La primera fa referència al fet que tots tenim les nostres bèsties negres, personatges odiosos que ens desperten els pitjors instints: sovint són polítics o empresaris corruptes que no costa gaire d’assimilar a Zaqueu. Doncs bé, la sorpresa és que fins i tot aquests personatges són susceptibles de convertir-se. En tota persona, per corrompuda que estigui, hi queda un desig, una nostàlgia de la bondat que Déu hi va posar en crear-la. I el contacte amb Jesús la fa aflorar esplèndidament.
Segona reflexió. Cal dir-ho sincerament: no es pot afirmar que, pel fet de dir-nos cristians i d’anar a missa siguem millors que els altres. Però l’evangeli d’avui ens mostra que el contacte amb Jesús fa miracles. A Canà va convertir l’aigua en vi i a Jericó converteix el corrupte en un filantrop. El que és decisiu en les nostres vides no és, doncs, entrar a l’església de tant en tant com qui va de visita sinó deixar que Jesús entri a casa nostra i ens transformi el cor.

Jordi Vila
Consiliari de l’equip Reus-12