Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

20 de novembre de 2016 - JESUCRIST, REI DE TOT EL MÓN

Salm 121

Quina alegria quan em van dir:
«Anem a la casa del Senyor.»
Ja han arribat els nostres peus al teu llindar, Jerusalem.

R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.»

És allà que pugen les tribus,
les tribus del Senyor.
A complir l’aliança d’Israel,
a lloar el nom del Senyor.
Allí hi ha els tribunals de justícia.
Els tribunals del palau de David.

R. Quina alegria quan em van dir: «Anem a la casa del Senyor.»

Evangeli (Lc 23,35-43)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc.

En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»

Comentari evangèlic:

Del paradís al Regne.

Segons la Bíblia, al començament de tot el món era un paradís. No hi havia sofriment ni res a amagar davant de Déu i dels altres. Fins que, apartant-nos del pla de Déu i desobeint la seva voluntat, el pecat va entrar al món, i amb ell la mort tal com avui la coneixem, i tot es va espatllar.
Jesús es presenta com l’enviat que ve a establir el Regne de Déu damunt la terra, i no costa gaire d’establir una relació entre el Regne futur i el paradís primigeni. Això pot explicar en bona part l’expectació que va aixecar la seva arribada a Jerusalem, la ciutat dels reis d’Israel i sobretot la ciutat de Déu. Era la seva hora i havia de començar una nova era per a la humanitat.
Tot es va desencadenar tan de pressa! En qüestió d’hores, Jesús es trobava clavat a la creu entre dos malfactors. Les burles eren inevitables: ¿què se n’ha fet de les promeses de salvació i de l’anunci del Regne? Només un dels dos criminals, ves a saber perquè, proclama la innocència de Jesús i, tot seguit, s’encomana a ell. La resposta de Jesús fa palesa la seva consciència de la victòria imminent: avui seràs amb mi al paradís.
Encara dos mil anys després ens costa entendre que la reialesa de Jesús hagi de passar per la creu. Hauria estat més fàcil comprendre-la si hagués ocupat el temple per proclamar-se gran sacerdot perpetu i hagués conquerit tot seguit el pretori de Pilat.
Però, si el paradís es va perdre per la desobediència a la voluntat de Déu, el Regne s’ha de guanyar per l’obediència; si el vam perdre pel rebuig i la desconfiança, el guanyarem per l’acceptació confiada. Si la mort va ser desfermada pel pecat, ara és sotmesa per la creu de Jesús.
El cabdill que ens guia cap a la victòria és un crucificat. La seva força no es troba en les armes, els diners i el poder mundà, no rau en paraules persuasives o en una aparença imponent. La seva força és l’amor fins a l’extrem, el perdó incondicional, l’entrega total. I ens crida a identificar-nos amb ell per participar de la seva mateixa vida.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12