Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

11 de desembre de 2016 - DIUMENGE III D’ADVENT

Salm 145

El Senyor fa justĂ­cia als oprimits,
dĂłna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

R. Senyor, veniu a salvar-nos.

El Senyor dĂłna la vista als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters.

R. Senyor, veniu a salvar-nos.

El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
Ă©s el teu DĂ©u, SiĂł, per tots els segles.

R. Senyor, veniu a salvar-nos.

Evangeli (Mt 11,2-11)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Joan, que era a la presó, va sentir dir el que feia Crist, i va enviar els seus deixebles per preguntar-li: «Sou vós el qui ha de venir o n’hem d’esperar un altre?» Jesús els va respondre: «Aneu a anunciar a Joan el que veieu i el que heu sentit dir: els cecs hi veuen, els invàlids caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els desvalguts senten l’anunci de la bona nova, i feliç aquell que no quedarà decebut de mi.» Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar a la gent de Joan: «Què heu sortit a veure al desert? Una canya sacsejada pel vent? Doncs, què hi heu sortit a veure? Un home vestit delicadament? Els qui porten vestits delicats viuen als palaus dels reis. Doncs, què hi heu sortit a veure? Un profeta? Sí, ho puc ben dir, i més que profeta: és aquell de qui diu l’Escriptura: “Jo envio davant teu el meu missatger, perquè et prepari el camí.” Us ho dic amb tota veritat: Entre tots els qui les mares han portat al món no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; tanmateix el més petit al Regne del cel és més gran que ell.»



Comentari evangèlic:

Un Messies contundent

Joan, el profeta que cridava el poble a la conversió tot esperant la vinguda del Messies, el qui havia batejat Jesús al Jordà, ara era a la presó per dir les coses clares a Herodes. Ningú no podia posar en dubte la seva coherència i el seu compromís com a profeta, ressò de la veu de Déu. Ara, però, l’assaltaven els dubtes. Li arribaven veus que Jesús havia començat la seva activitat pública, i no estava segur que fos el Messies esperat. Segurament Joan s’imaginava un Messies més potent, més contundent, que no deixés marge al dubte. I ell, que sempre havia anat de cara, envia uns deixebles a fer-li la pregunta: ets tu el qui esperem?
Jesús no ha encapçalat una revolta contra els romans ni ha anat al temple a reformar el culte sagrat. Va pels camins curant malalts de poble en poble, restaurant vides, perdonant pecats i anunciant la bona notícia. Joan esperava un Messies contundent, i Jesús ho és. Però la seva no és la contundència de la força militar, del poder polític, dels arguments irrefutables o de la mobilització de masses. És la contundència de l’amor i de la vida que superen tot mal i tot pecat.
Benaurats si no quedem decebuts de l’estil de Jesús. Com a deixebles seus, ha de ser també el nostre. L’evangeli no és un missatge polític destinat a guanyar unes eleccions. La fe no es comunica per la via de la polèmica, dels jocs d’influències o de la conquesta de terrenys, sinó per la força tranquil•la del testimoniatge de vida. Quan som portadors de salut per als malalts, d’esperança per als marginats, de justícia per als pobres, d’aire nou i nou sentit per a tants morts en vida que pul•lulen pel nostre món, l’evangeli es fa realitat i el Regne creix entre nosaltres.

Jordi Vila
Consiliari de l’equip Reus-12