Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

18 de desembre de 2016 - DIUMENGE IV D’ADVENT

Salm 23

És del Senyor la terra i tot el que s’hi mou,
el món i tots els qui l’habiten.
Li ha posat els fonaments dins els mars,
i les bases, a les fonts dels rius.

R. Ha d’entrar el Senyor, el rei de la glòria.

Qui pot pujar a la muntanya del Senyor?
Qui pot estar-se al recinte sagrat?
El qui té el cor sincer i les mans sense culpa,
que no confia en els déus falsos.

R. Ha d’entrar el Senyor, el rei de la glòria.

RebrĂ  benediccions del Senyor,
rebrĂ  els favors del DĂ©u que salva.
Aquests són els qui vénen a buscar-vos, Senyor,
per veure-us de cara, DĂ©u de Jacob.

R. Ha d’entrar el Senyor, el rei de la glòria.

Evangeli (Mt 1,18-24)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Jesús, el Messies, vingué al món d’aquesta manera: Maria, la seva mare, promesa amb Josep, abans de viure junts es trobà que esperava un fill per obra de l’Esperit Sant. Josep, el seu espòs, que era un home bo, no volent fer-ho saber públicament, es proposava de desfer en secret l’acord matrimonial. Mentre ell hi pensava, se li aparegué en somni un àngel del Senyor que li digué: «Josep, fill de David, no tinguis por de prendre a casa teva Maria com a esposa. És cert que ella ha concebut per obra de l’Esperit Sant; ha de tenir un fill i li has de posar el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.» Tot això va succeir perquè es complís el que el Senyor havia anunciat pel profeta: «La verge tindrà un fill, i li posaran Emmanuel», que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Josep es despertà i, complint el que l’àngel del Senyor li havia manat, la prengué a casa com a esposa.

Comentari evangèlic:

Discret i sorprenent.

Això que nosaltres celebrem com una notícia meravellosa –Déu s’ha fet home, ha vingut a salvar-nos!- per a Maria i Josep segur que va ser una mala jugada, per dir-ho finament. A tots ens ha dit algun cop la infermera: ara notaràs una punxada que et farà una mica de mal. Si som aprensius, tanquem els ulls i ens preparem per al pitjor. Si som valents, fem un somriure i esperem secretament que s’acabi com abans millor. Doncs imaginem que la infermera és un àngel i ens diu: ara et quedaràs embarassada i el teu fill serà Fill de Déu. O bé que ens truca una assistenta social i ens diu: la teva xicota s’ha quedat embarassada per obra de l’Esperit Sant i el millor seria que anessis a viure amb ella i que fessis de pare del Fill de Déu.
Així és com ha arribat la salvació al món, i així és com ha d’arribar a cadascú de nosaltres en particular. Déu ho posa tot de la seva part, però nosaltres l’hem d’acollir, ens hem de deixar fer, hem d’acceptar el paper que ens toca en el pla de Déu, que sempre sorprèn i descol•loca.
El pla de Déu és tan sorprenent i alhora tan discret. Poca gent es va assabentar del que els estava passant. Sabem que Maria, incitada per l’àngel, va anar a compartir-ho amb la seva parenta Elisabet. Josep, l’home silenciós, segur que no ho va explicar a ningú: com s’explica una cosa així? En el nostre món, el mal és cridaner: com més soroll fa, més possibilitats de fer-nos creure que és ell qui ens té dominats. Però Déu ha apostat per la força callada de l’amor.
És el que sant Ignasi descriu en la seva teoria sobre el discerniment del bon i el mal esperit: quan sentim un impuls interior fort que ens deixa inquiets i agitats i que desemboca en la buidor, ve del mal esperit; en canvi, quan l’impuls, encara que sigui difícil d’obeir, ens porta una joia serena i pacífica i ens obre el cor a estimar més, ve de Déu. Això és el que Maria i Josep van experimentar i el que també se’ns ofereix a nosaltres quan ens disposem a viure d’acord amb la seva voluntat.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12