Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 de desembre de 2016 - NADAL

Salm 95

Canteu al Senyor un cĂ ntic nou,
canteu al Senyor arreu de la terra,
canteu al Senyor, beneĂŻu el seu nom.

R. Avui ens ha nascut un salvador,
que Ă©s el Messies, el Senyor.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat,
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. Avui ens ha nascut un salvador,
que Ă©s el Messies, el Senyor.

El cel se n’alegra, la terra hi fa festa,
bramula el mar amb tot el que s’hi mou,
jubilen els camps amb tot el que hi ha,
criden de goig els arbres del bosc.

R. Avui ens ha nascut un salvador,
que Ă©s el Messies, el Senyor.

Hem vist que ve el Senyor,
que ve a judicar la terra;
judicarĂ  tot el mĂłn amb justĂ­cia,
tots els pobles amb la seva veritat.

R. Avui ens ha nascut un salvador,
que Ă©s el Messies, el Senyor.

Evangeli (Lc 2,1-14)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Per aquells dies, sortí un edicte de Cèsar August ordenant que es fes el cens de tot el món romà. Era el primer cens de l’imperi, abans del que es va fer quan Quirini era governador de Síria. Tothom anava a inscriure’s a la població d’on cadascú descendia. També Josep, que era de la casa i la família de David, va pujar des de Natzaret de Galilea a Judea, al poble de David, anomenat Bet-Lèhem, per inscriure’s amb Maria, la seva esposa, que esperava un fill. Mentre eren allà es van complir els dies i va néixer el seu fill, el primogènit. Ella l’embolcallà i el posà en una menjadora, perquè no havien trobat lloc a l’hostal. A la mateixa contrada, vivint al ras, hi havia uns pastors que vetllaven, guardant de nit el seu ramat. Els aparegué un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum, i es van esglaiar. Però l’àngel els va dir: «No tingueu por: us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: Avui, a la ciutat de David, us ha nascut un salvador, que és el Messies, el Senyor. Les seves senyes són aquestes: trobareu un nen en bolquers, posat en una menjadora.» I una multitud dels exèrcits celestials s’uní llavors mateix a l’àngel, lloant Déu i cantant: «Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que estima el Senyor.»

Comentari evangèlic:

Paraula, pa, sense sostre

Diu el pròleg de l’evangeli segons sant Joan que el qui és la Paraula es va fer home i plantà entre nosaltres el seu tabernacle. La Paraula de Déu, viva i eficaç, eterna, veritable i creadora, s’ha fet paraula humana i, com a tal, queda a mercè de si volem tapar-nos les orelles, tergiversar-la, discutir-la o assentir-hi amb el cor obert.
Diu l’evangeli segons sant Lluc que Jesús, acabat de néixer, va ser faixat amb bolquers i posat en una menjadora. Sí, ell és el Pa del cel que ha vingut al món per donar-nos la vida eterna. La menjadora és presagi o metàfora del sentit de la seva vida: una ofrena, un deixar-se menjar. El món és avui dia com una gran superfície comercial on s’exhibeixen tota mena de llaminadures i plats precuinats molt atractius però poc saludables. Som nosaltres els que hem de decidir quin aliment preferim.
Paraula de Déu, Pa de Vida. Així es fa present Jesús entre nosaltres cada cop que ens reunim en el seu nom per escoltar la seva Paraula i celebrar l’Eucaristia. Jesús va néixer fa més de dos mil anys a Betlem, però de poc servirà celebrar aquesta efemèride si no acollim la seva vida enmig nostre, si no ens obrim a la seva Paraula i ens deixem alimentar per la seva vida entregada.
Els pastors van ser els primers en rebre l’anunci del naixement. Vivien a la intempèrie i eren considerats ignorants i impurs. Eren els que més necessitaven la bona notícia. Des del primer instant de la seva vida Jesús va voler ser a prop d’ells: va néixer sense sostre i envoltat d’animals.
Els pessebres tradicionals són tan bonics, amb els paisatges pintorescos d’un món rural que ja no existeix... Avui dia no hi ha estables ni pessebres, i si Jesús hagués nascut en la nostra època segurament Maria i Josep haurien hagut de trobar refugi sota el pont d’una autopista o en un caixer automàtic. Per desgràcia sí que continua havent-hi guerres, Herodes i exèrcits, i no costa gaire d’imaginar que la fugida de la Sagrada Família a Egipte acabés en un camp de refugiats.
Així va néixer Jesús i així vol que el trobem també avui: en la seva Paraula, en l’Eucaristia, entre els pobres i els que pateixen. Aleshores Nadal deixa de ser un record i una bonica tradició i esdevé realitat en nosaltres.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12