Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

29 de generde 2017 - DIUMENGE IV DE DURANT L’ANY

Salm 127

El Senyor fa justícia als oprimits,
dóna pa als qui tenen fam.
El Senyor deslliura els presos.

R. Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.

El Senyor dóna la vida als cecs,
el Senyor redreça els vençuts.
El Senyor estima els justos;
el Senyor guarda els forasters.

R. Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.

El Senyor manté les viudes i els orfes,
i capgira els camins dels injustos.
El Senyor regna per sempre,
és el teu Déu, per tots els segles.

R. Feliços els pobres en l’esperit:
el Regne del cel és per a ells.

Evangeli (Mt 5,1-12a)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, en veure Jesús les multituds, pujà a la muntanya, s’assegué i els deixebles se li acostaren. Llavors es posà a parlar i els instruïa dient: «Feliços els pobres en l’esperit: el Regne del cel és per a ells. Feliços els qui estan de dol: vindrà el dia que seran consolats. Feliços els humils: són ells qui posseiran el país. Feliços els qui tenen fam i set de ser justos: vindrà el dia que seran saciats. Feliços els compassius: Déu els compadirà. Feliços els nets de cor: són ells els qui veuran Déu. Feliços els qui posen pau: Déu els reconeixerà com a fills. Feliços els perseguits pel fet de ser justos: el Regne del cel és per a ells. Feliços vosaltres quan, per causa meva, us ofendran, us perseguiran i escamparan contra vosaltres tota mena de calúmnies: alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel.»

Comentari evangèlic:

No s’entén si no ho vius

Tots els éssers humans identifiquem espontàniament la felicitat amb la salut, l’èxit, la bona companyia, l’absència de preocupacions i de patiment. En gaudim més o menys, cada vida humana és diferent, però sempre en gaudim a mitges. Fins i tot quan ens trobem més a gust, sabem que la felicitat humana no té consistència: molt a prop nostre hi ha altres persones que s’ho passen malament, i també a nosaltres ens tocarà en qualsevol moment.
Jesús amb les benaurances capgira radicalment la nostra mentalitat. Per a ell, la felicitat no està centrada en l’ego, no consisteix en l’assoliment del màxim benestar, en la satisfacció de totes les necessitats. Aquest camí sempre duu a la frustració, perquè els éssers humans som insaciables, sempre volem més i millor, ens acostumem molt ràpidament a les coses bones i ja no els donem valor.
Només trobarem la felicitat autèntica quan reposem en Déu. Ell ens ha creat perquè arribem a participar de la seva vida sense límits. Per això,en les benaurances, la felicitat no és un estat sinó una promesa de futur: serem consolats, posseirem el país, serem saciats, Déu ens compadirà, veurem Déu.
El futur de felicitat que ens prometen les benaurances es va aproximant, o fins i tot podem dir que s’anticipa a mesura que posem en pràctica els camins paradoxals que Jesús ens mostra. Les benaurances són vuit, ben diferents entre elles, però amb un tret comú: en comptes de satisfer l’ego, cal tenir un cor obert a donar i a rebre. Això és la pobresa d’esperit: no estar ple d’un mateix sinó reconèixer la buidor que només Déu pot omplir. Per això els qui estan de dol seran feliços: perquè no dissimulen amb anestèsies les ferides que tots portem a sobre. Per això gaudiran del Regne els humils que no van per la vida exigint sinó agraint. Per això són feliços els que treballen per alleujar el sofriment, per fer créixer la pau, la justícia i la veritat, perquè estan en sintonia amb el pla de Déu. Per això fins i tot les ofenses i persecucions per causa de Jesús es converteixen en motiu de felicitat, perquè són garantia que estem en comunió amb ell.
Les benaurances no són una teoria. Són, més aviat, com anar en bicicleta: no es pot aprendre mentre s’està quiet. No es tracta d’explicar-les ni d’entendre-les, sinó d’atrevir-se a viure-les.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12