Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

6 de gener 2017 - EPIFANIA DEL SENYOR

Salm 71

DĂ©u meu, doneu al rei el vostre dret,
doneu al prĂ­ncep la vostra rectitud.
Que governi amb justĂ­cia el vostre poble,
que sigui recte amb els humils.

R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.

Que el benestar floreixi als seus dies,
i mesos i anys abundi la pau.
Que domini des d’un mar a l’altre,
des del Gran Riu fins a l’extrem del país.

R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.

Li portaran obsequis les illes
i els reis de TarsĂ­s;
els reis d’Aràbia i de Sabà
li oferiran presents.
Li faran homenatge tots els reis,
se li sotmetran tots els pobles.

R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.

SalvarĂ  els pobles que reclamen,
els desvalguts que no tenen defensor.
S’apiadarà dels pobres i dels febles,
els salvarĂ  de la mort.

R. Tots els pobles, Senyor, us faran homenatge.

Evangeli (Mt 2,1-12)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan va néixer Jesús a Bet-Lèhem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren d’Orient uns mags i, en arribar a Jerusalem, preguntaven: «On és el rei dels jueus que acaba de néixer? Hem vist com s’aixecava la seva estrella i venim a presentar-li el nostre homenatge.» El rei Herodes i tota la ciutat de Jerusalem s’inquietaren en sentir aquestes noves. Herodes convocà tots els grans sacerdots amb els lletrats del poble i els preguntava on havia de néixer el Messies. Ells respongueren: «A Bet-Lèhem de Judea. Així ho escriu el profeta: “Bet-Lèhem, terra de Judà, no ets de cap manera la més petita entre les famílies de Judà, perquè de tu sortirà un príncep que pasturarà Israel, el meu poble”.» Llavors Herodes cridà secretament els mags i s’informà ben bé del moment en què s’havia aparegut l’estrella. Després els encaminà a Bet-Lèhem amb aquesta recomanació: «Aneu, busqueu-lo ben bé, aquest nen, i quan l’haureu trobat, feu-m’ho saber, que jo també vull presentar-li el meu homenatge.» Sortint de l’audiència del rei, es posaren en camí.
Llavors s’adonaren que l’estrella que havien vist aixecar-se anava davant d’ells fins que s’aturà sobre el lloc on hi havia el nen. La seva alegria en veure allà l’estrella va ser immensa. Entraren tot seguit a la casa, veieren el nen amb Maria, la seva mare i, prostrats a terra, li prestaren el seu homenatge. Van obrir llavors les seves arquetes per oferir-li presents: or, encens i mirra.
Després, advertits en un somni que no anessin pas a veure Herodes, se’n tornaren al seu país per un altre camí.

Comentari evangèlic:

Universalitat

Tots tenim els nostres límits que ens imposen les barreres físiques, intel•lectuals, emocionals, culturals, morals... ¿Qui de nosaltres pot saltar fins a tocar el sostre de l’església, o qui pot aprendre xinès en un parell d’hores? Són exemples de límits impossibles de superar. ¿Qui de nosaltres està disposat a menjar serp, gos o insectes com fan algunes cultures? Podem arribar a superar aquestes aversions, però no ens aportaran gran cosa.
En canvi, hi ha límits que val la pena arribar a vèncer. ¿Què passarà el dia que ens emparentem amb un magrebí, un negre o un gitano? Doncs que potser ens adonarem que hem de fer un esforç per superar un racisme que teníem molt amagat. ¿Què passa el dia que algú de la família es declara homosexual? Doncs que hem d’aprendre a dir, com el papa Francesc: ¿qui sóc jo per a jutjar ningú?
Epifania Ă©s la festa de la universalitat. En aquests savis vinguts de terres llunyanes hi trobem representada tota la humanitat, en la seva rica i estranya diversitat, que busca la llum i el sentit de la vida. JesĂşs no es fa estrany a ningĂş, atrau tothom amb la seva llum que no encega sinĂł que convida discretament a la recerca del camĂ­ de la veritable felicitat, de la vida plena.
La fe cristiana no és exclusiva de cap cultura, no cal cap requisit especial perquè un ésser humà sigui cridat a la fe. Podem ser pobres o rics, homes o dones, joves o vells, de dretes o d’esquerres, i així anar seguint fins a l’infinit aquestes dicotomies que serveixen tan sovint per classificar i fins i tot per discriminar. Ara bé, un cop hem vist la llum de l’estel, un cop ens hem trobat amb Jesús, no podem excloure ningú, ja que ell no ho ha fet. Per això els cristians ens hauríem de caracteritzar per un tarannà d’obertura, d’acolliment, de fraternitat universal, ben lluny del que mostren els governs i part de la població de la nostra presumptament cristiana i civilitzada Europa. ¿Quants savis d’orient han naufragat en pasteres o s’estan podrint en camps de refugiats?

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12