Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

2 de juliol de 2017 - DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY

Salm 88

Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors,
d’una generació a l’altra anunciaré la vostra fidelitat.
Vós heu dit: «El meu favor és indestructible,
mantinc la fidelitat en el cel.»

R. Senyor, cantaré tota la vida els vostres favors.

Senyor, feliç el poble que us aclama.
CaminarĂ  a la llum de la vostra mirada.
Tot el dia celebrarĂ  el vostre nom,
enaltirĂ  la vostra bondat. R.

Ve de vós la glòria del seu poder,
alcem el front perquè vós ens estimeu;
el nostre rei és del Sant d’Israel,
és del Senyor l’escut que em protegeix. R.

Evangeli (Mt 10, 37-42)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus apòstols: «Qui estima el pare o la mare més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui estima els fills o les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi. Qui no pren la seva creu i m’acompanya, no és bo per venir amb mi. Els qui vulguin guardar la vida en poder seu, la perdran, però els qui per causa meva l’hauran perduda, la retrobaran. Qui us acull a vosaltres, m’acull a mi, i qui m’acull a mi, acull el qui m’ha enviat. Qui acull un profeta perquè és profeta, tindrà la recompensa dels profetes, qui acull un just perquè és just, tindrà la recompensa dels justos, i tothom qui doni un vas d’aigua fresca a un d’aquests petits, només perquè és el meu deixeble, us ho dic amb tota veritat, no quedarà sense recompensa.»

Comentari evangèlic:

Estimar i acollir.

Voldria començar amb una puntualització. Adonem-nos que Jesús no diu en cap moment que hem de deixar d’estimar els pares o els fills. Això entraria en contradicció amb el manament de l’amor que ell mateix va promulgar. De fet, el que Jesús planteja és un canvi en l’escala de valors. Ens diu que ser deixebles seus afecta tots els aspectes de la nostra vida, no n’hi ha cap que pugui quedar-ne al marge. L’amor a Jesús és totalitzant, ha d’englobar l’amor a la pròpia família i fins i tot l’amor a la pròpia vida. Per això ens diu que, per guanyar-la, hem d’estar disposats a entregar-la. És com anar en bicicleta o saltar d’un trampolí: no ho podem fer sense deixar-nos anar tot fent un acte de confiança i aixecant el peu de terra.
I, quan ho fem, ens adonem que hi sortim guanyant. Que si posem Jesús per damunt de tot aprenem a estimar millor els pares, els fills, la humanitat sencera i nosaltres mateixos. Que hi ha en nosaltres una capacitat insospitada d’estimar desinteressadament, i que això ens fa més feliços. I que ens resulta més fàcil obrir el cor als altres, i que els altres ens obrin el seu.
Potser per això la segona part de l’evangeli d’avui ens parla de l’acolliment. Portar Jesús en el cor és com portar una antena que contínuament busca la connexió amb el Jesús que hi ha en el cor de cada persona. Això ens augmenta la capacitat d’acollir i de ser acollits. Ser cristià vol dir, entre altres coses, estar sempre atent als altres i no considerar-se desvinculat de ningú. Per això Càritas i altres entitats d’Església s’han implicat activament en l’acolliment de refugiats, i per això cal demanar als governs europeus que compleixin amb el deure humanitari d’acollir els que fugen de la guerra i de la fam.

Jordi Vila
Consiliari de l\\\'equip Reus-12