Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

22 de gener 20187 - DIUMENGE III DURANT L’ANY

Salm 26

El Senyor m’il·lumina i em salva,
qui em pot fer por?
El Senyor és el mur que protegeix la meva vida,
qui em pot esfereir?

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Una cosa he demanat al Senyor,
i la desitjo amb tota l’ànima:
poder viure a la casa del Senyor
i vetllar pel seu temple.

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

N’estic cert, fruiré en la vida eterna
de la bondat que em té el Senyor.
Espera en el Senyor!
Sigues valent! Que el teu cor no defalleixi.
Espera en el Senyor!

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Evangeli (Mt 4,12-23)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan Jesús sentí a dir que Joan havia estat empresonat, se’n tornà a Galilea, però no anà a viure a Natzaret, sinó a Cafar-Naüm, vora el llac, a la regió de Zabuló i de Neftalí, perquè s’havia de complir allò que anunciava el profeta Isaïes: «País de Zabuló i de Neftalí, camí del mar, l’altra banda del Jordà, Galilea dels pagans: El poble que vivia a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós.» Des d’aquell temps Jesús començà a predicar així: «Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.»
Tot vorejant el llac de Galilea, veié dos germans, Simó, l’anomenat Pere, i Andreu. Estaven tirant el filat a l’aigua, perquè eren pescadors, i els digué: «Veniu amb mi, i us faré pescadors d’homes.» Immediatament abandonaren les xarxes i se n’anaren amb ell. Més enllà veié altres dos germans, Jaume i Joan, fills de Zebedeu. Eren a la barca amb el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els cridà. Ells abandonaren immediatament la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. I anava per tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, predicant la bona nova del Regne i guarint entre la gent tota malaltia.

Comentari evangèlic:

El cent per u.

Quan es van implantar l’actual Batxillerat de dos cursos, ara fa uns vint anys, jo era tutor d’una classe de quart d’ESO als Maristes de Lleida. Recordo que, en una hora de tutoria, vaig explicar als alumnes com havien de fer l’elecció de les modalitats i les matèries, els vaig donar unes orientacions i vaig deixar temps perquè anessin omplint el formulari. Quan portàvem cinc minuts, vaig veure que una de les millors alumnes, una noia molt educada i responsable, estava plorant. Li vaig preguntar què li passava i em va dir que es veia incapaç de triar perquè volia fer-ho tot.
Triar, elegir, decidir-se per una opció entre altres, és difícil perquè suposa una renúncia. I ho és més com més opcions tens i més t’atrauen. A vegades em costa triar els plats d’un menú, però tinc clar que no em quedaré sense dinar per difícil que sigui l’elecció. Un altre dia puc tornar al mateix restaurant i fer una altra tria. El problema rau en les opcions definitives o, si més no, de llarg termini. Per això hi ha tantes parelles a qui els fa por casar-se o tenir fills.
Jesús va cridar uns pescadors perquè el seguissin. Ells abandonaren immediatament les xarxes, la barca i el pare, i se n’anaren amb ell. Ens admira la promptitud de la seva decisió. Ha de ser per a nosaltres un estímul i un exemple. No sabem si Simó i Andreu, Jaume i Joan gaudien de la seva feina de pescadors. Potser aspiraven a alguna cosa millor. Sovint passa que no ens atrevim a canviar per por al fracàs. Preferim la seguretat d’allò que coneixem, encara que no ens agradi gaire.
Seguir Jesús és sempre una opció arriscada. Si el seguim de veritat, ens afecta tots els aspectes de la vida, no hi ha res que en quedi al marge. Ser cristià no vol dir només admirar Jesús, complaure’ns en les seves paraules i els seus fets, sinó optar per seguir-lo, decidir-nos a deixar que ell guiï la nostra vida. Quan hi pensem, sorgeix la por a perdre seguretats o a perdre la llibertat. ¿Hauré d’anar a contracorrent? ¿No podré fer el que m’agrada?
Certament, caldrà sovint guiar-se per criteris diferents dels de la majoria. Això és incòmode, però és el preu de sentir-se viu. Els peixos morts són els únics que segueixen el corrent. I, encara que a vegades no ho sembli, seguir Jesús sempre acaba compensant amb escreix. Joan i Jaume, Simó i Andreu, van deixar xarxes, barca i pare, però van acabar pescant homes en comptes de peixos i van trobar en Déu el Pare que és font de tota vida i que ens dóna una multitud de germans. Quan ens posem en camí de seguiment de Jesús, les qualitats que Déu ens ha donat es converteixen en carismes al servei dels altres, i això fa que es despleguin més enllà del que nosaltres prevèiem. Quanta gent ho expressa així: al principi em va costar decidir-me, vaig pensar que feia un gran sacrifici, però ara veig que rebo de Déu i dels altres molt més del que jo dono. Jesús diu a l’evangeli que rebrem el cent per u. El cent per u, no l’u per cent. Aviam quin banc s’atreveix a emular aquesta rendibilitat.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12