Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

6 d’agost de 2017 - TRANSFIGURACIÓ DEL SENYOR

Salm 96

El Senyor és rei. La terra ho celebra,
se n’alegren totes les illes.
Foscor i nuvolades vetllen entorn d’ell,
justícia i raó sostenen el seu tron.

El Senyor és rei, l’Altíssim sobre la terra.

Es fonen com cera les muntanyes
davant del Senyor de tota la terra.
El cel proclama la seva justícia,
i tots els pobles contemplen la seva glòria. R.

Perquè vós sou el Senyor,
l’Altíssim sobre tota la terra,
i excels per damunt de tots els déus. R.

Evangeli (Mt 17, 1-9)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells: el seu rostre es tornà resplendent com el sol, i els seus vestits, blancs com la llum. Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús. Pere digué a Jesús: —Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. Encara parlava, quan els cobrí un núvol lluminós, i una veu digué des del núvol: —Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut; escolteu-lo. Els deixebles, en sentir-ho, es van prosternar amb el front a terra, plens de gran temor. Jesús s’acostà, els tocà i els digué: —Aixequeu-vos, no tingueu por. Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol. Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: —No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.

Comentari evangèlic:

Serem transfigurats

Segur que ens ha passat a molts que un dia ens hem trobat amb una persona famosa, dels que surten sovint a la tele, i ens hem quedat parats perquè no són tan alts, tan brillants ni tan perfectes com sembla. Són humans com tothom.
No sabem amb certesa quin era l’aspecte físic de Jesús, encara que estem acostumats a veure’l representat en tantes obres d’art que de seguida el reconeixem. De fet, segur que el seu aspecte era el d’un home qualsevol. No destacava per portar un halo de santedat al voltant del cap ni raigs lluminosos que sortissin del seu cos.
Per això Pere, Jaume i Joan es van sorprendre tant quan el van veure transfigurat dalt la muntanya. Van tenir una certa visió de la glòria que s’havia de manifestar definitivament en Jesús un cop hagués ressuscitat. Per això els va advertir, quan es va acabar tot plegat, que no ho diguessin a ningú. Segur que no haurien sabut interpretar el que havia passat.
Moisès i Elies apareixen conversant amb Jesús. Són les dues grans figures del judaisme, que representen els seus dos pilars: la Llei i els profetes. Pere fa de portaveus dels deixebles, com altres vegades, i diu que podrien fer tres cabanes. És una manera de situar simbòlicament Jesús al nivells de Moisès i Elies. És una gran declaració de fe.
Però el núvol i la veu del cel, que representa la divinitat, va més enllà. La veu diu que Jesús és el seu Fill, i que només a ell hem d’escoltar. I és així que, quan el núvol s’esvaeix, es troben amb Jesús tot sol. Ja no els calen més suports per a la trobada amb Déu. Jesús és l’únic.
Dues reflexions pràctiques. La primera, preguntar-nos quin lloc ocupa Jesús en la nostra vida, no fos cas que tinguéssim també els nostres Moisès i Elies. És clar que eren bona gent i van tenir un paper molt important en la història de la salvació, però un cop arribat Jesús ja no ens fan cap falta. Revisem també si la nostra fe és prou pura, està prou centrada en Jesús.
La segona, pensar de tant en tant que la glòria de Jesús transfigurat és la mateixa que resplendirà en nosaltres un cop hàgim ressuscitat. També nosaltres serem transfigurats. Quan ens queixem dels nostres defectes i no estem contents amb nosaltres mateixos, quan ens enrabiem amb algú, quan ens adonem que hi ha una persona a qui no podem veure, és bo que imaginem la glòria celestial que està latent en l’ànima d’aquesta persona, esperant que arribi l’hora de la seva manifestació. No mirar només el poc que sembla que som, sinó pensar en el molt que serem.

Jordi Vila
Consiliari de l\\\\\\\'equip Reus-12