Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

5 de febrer 2017 - DIUMENGE V DURANT L’ANY

Salm 111

L’home just, compassiu i benigne,
és llum que apunta en la fosca.
Sortós l’home que presta de bon grat,
que disposa a consciència els seus afers.

R. L’home just és llum que apunta en la fosca.

El just no caurà mai,
i deixarà un record inesborrable.
Viu sense por de les males noves,
se sent ferm confiant en el Senyor.

R. L’home just és llum que apunta en la fosca.

Té el cor incommovible, res no tem,
reparteix el que té, ho dóna als pobres,
la seva bondat consta per sempre,
pot alçar el front amb dignitat.

R. L’home just és llum que apunta en la fosca.

Evangeli (Mt 5,13-16)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Vosaltres sou la sal de la terra. Si la sal ha perdut el gust, amb què la tornarien salada? No serà bona per a res. La llençaran al carrer i que la gent la trepitgi.
»Vosaltres sou la llum del món. Un poble dalt d’una muntanya no es pot amagar. Tampoc, quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa. Igualment ha de resplendir la vostra llum davant la gent. Llavors, en veure el bé que heu obrat, glorificaran el vostre Pare del cel.»

Comentari evangèlic:

Ser llum

Jesús és la llum del món, tal com ell mateix es defineix moltes vegades a l’evangeli segons sant Joan. Allà també ens diu que ens hem de comportar com a fills de la llum. Som llum del món, per tant, en la mesura que reflectim la llum que ve de Jesús.
La tenebra ens desorienta, ens paralitza, ens espanta. Moure’s enmig de la fosca és perillós. Per això viure en la llum és un gran do que hem rebut de Déu, i ser llum per als altres és un compromís al qual som cridats. No ens podem guardar la llum, no l’hem d’amagar dins un calaix.
Ser llum vol dir viure com a cercadors de la veritat, que és Déu, i no com a inventors de realitats virtuals, que és el que sovint acaben essent les ideologies. Ser llum vol dir reconèixer la dignitat inalienable de cada ésser humà i el vincle fraternal que ens uneix a tots. Per això som llum quan treballem pel diàleg i la pau, quan tenim cura dels malalts i dels ancians, quan obrim fronteres i acollim els fugitius de la guerra i de la fam, quan respectem la vida que madura en el ventre matern, quan ens mullem contra el racisme, la xenofòbia i la por a les diferències, quan apostem per la rehabilitació dels toxicòmans i dels presos, quan ens esforcem per mantenir-nos fidels al compromís que ens vincula en el matrimoni i a la responsabilitat envers els fills.
Ser llum vol dir reconèixer que el món en què vivim és un regal que Déu ens ha donat perquè el custodiem, i que no tenim dret a destrossar-lo ni a explotar-lo fins a l’extenuació, i que per tant hem de canviar alguns hàbits insostenibles pel que fa a la manera d’alimentar-nos i al consum d’energia. Ser llum vol dir no tancar els ulls a l’amenaça del canvi climàtic ni al drama de la misèria en què viu una part considerable de la humanitat, i tenir en compte la nostra responsabilitat envers els pobres del nostre món i envers les generacions futures.
Ser llum no vol dir enlluernar. Quan som a les fosques i tenim una llanterna, hem de fer llum al nostre voltant i no pas a la cara de ningú. Ho dic perquè a vegades ens pensem que la veritat és un projectil que disparem contra els qui van errats i, és clar, aleshores no recollim més que ulls tancats i algun renec. La veritat no és propietat nostra sinó de Déu, i nosaltres la necessitem com tothom. I en la mesura que comencem a gaudir-la per mitjà de la fe, la posem a disposició de tots. És molt millor sentir-se servidors de la veritat que no pas posseïdors o guardians.
Per això hem de ser com la sal, que dóna gust i conserva tot el que toca amb una presència discreta, íntima i invisible. No es veu però es nota. Així és com els cristians, imbricats en totes les realitats humanes, mai al marge, tenim la missió de millorar el sabor de la humanitat i evitar-ne la corrupció.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12