Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

12 de febrer 2017 - DIUMENGE VI DURANT L’ANY

Salm 118

Feliços els homes de conducta irreprensible,
que segueixen la llei del Senyor.
Feliços els homes que guarden el seu pacte
i busquen el Senyor amb tot el cor.

R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

Heu donat els vostres preceptes
perquè siguin observats fidelment.
Tant de bo que els meus camins no es desviĂŻn
de guardar els vostres decrets.

R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

Feu aquesta grĂ cia al vostre servent:
que visqui pensant en la paraula que heu donat.
Obriu-me els ulls i podré contemplar
les meravelles de la vostra llei.

R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

Mostreu-me el camĂ­ dels vostres decrets,
que el vull seguir fins al final.
Feu-me entendre la vostra llei,
que la vull guardar amb tot el cor.

R. Feliços els qui segueixen la llei del Senyor.

Evangeli (Mt 5,17-37)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: [«No us penseu que jo vinc a desautoritzar els llibres de la Llei i dels Profetes. No vinc a desautoritzar-los sinó a completar-los. Us ho dic amb tota veritat: Mentre durin el cel i la terra, no passarà per alt ni la lletra més menuda, ni el tret més insignificant dels llibres de la Llei. Tot es complirà. Per tant, aquell que deixi de complir un dels manaments més petits, i ensenyi els altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel; però aquell que els compleixi i ensenyi a fer-ho, serà tingut per gran en el Regne del cel.] Jo us dic que si no sou més justos del que ho són els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.
»Ja sabeu que als antics els van manar: “No matis”, i tothom que mati, serà reu davant el tribunal. Doncs jo us dic: El qui s’enfadi amb el seu germà, serà reu davant el tribunal. [El qui digui al seu germà una paraula de menyspreu, serà reu davant el Sanedrí, i el qui l’insulti, acabarà al foc de l’infern. Per això, ni que et trobis ja a l’altar, a punt de presentar l’ofrena, si allà et recordes que un teu germà té alguna cosa contra tu, deixa allà mateix la teva ofrena, i vés primer a fer les paus amb ell. Ja tornaràs després, a presentar la teva ofrena. Si algú et portar al jutjat, mentre hi aneu, enteneu-vos de seguida, abans no et posi en mans del jutge, i el jutge en mans dels guardes, i et tanquin a la presó. T’ho dic amb tota veritat: Un cop allà, no en sortiries que no haguessis pagat fins l’últim cèntim.]
»Ja sabeu que està manat: “No cometis adulteri.” Doncs jo us dic: Tothom que mira una dona amb mal desig, en el fons del cor ja ha comès adulteri. [Per això, si el teu ull dret et fa caure en pecat, arrenca-te’l i llença’l; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos. I si la teva mà dreta et fa caure en pecat, talla-te-la i llença-la; val més que es perdi un dels teus membres, i que no sigui llençat a l’infern tot el teu cos.
»També està manat: “Si algú es divorcia de la seva dona, que li doni un document on consti el divorci.” Doncs jo us dic: Tothom qui es divorcia de la seva dona, fora del cas d’una unió il·legal, en fa una adúltera, i el qui es casa amb una repudiada, comet adulteri.]
»També sabeu que als antics els van manar: “No trenquis els juraments.” I també: “Compleix tot allò que has jurat en nom del Senyor.” Doncs jo et dic: No juris mai: [ni pel cel, que és el tron de Déu, ni per la terra, que és l’escambell dels seus peus, ni per Jerusalem, que és la ciutat del gran Rei, ni pel teu cap, ja que tu no pots ni fer tornar blanc o negre un sol cabell.] Digueu senzillament sí quan és sí, i no quan és no. Tot allò que dieu de més, ve del Maligne.»

Comentari evangèlic:

Una llei que fa créixer

A vegades he tingut la impressió que les exigències ètiques que Jesús ens posa en el sermó de la muntanya són sobrehumanes, però ara m’adono que estan plenes de seny. Som ximples quan no les complim. Imaginem que uns amics diuen: “Ens hem canviat de pis i estem molt contents amb els nous veïns; quan ens trobem a l’ascensor només ens insulten i ens esgarrapen, però no ens maten”. No seria de ximples viure així?
Imaginem que algú altre ens comenta: “Que content que estic amb la meva dona. No em diu mai res, ni tan sols em mira a la cara, però mai no m’ha posat banyes”. Un altre ximplet!
I el darrer ximplet és aquell que diu: “Estic molt content del polític que vaig votar la darrera vegada. Mai no m’ha decebut. Cada cop que obre la boca penso que dirà una bestiesa, i sempre l’acaba dient”.
Ens hem de preguntar quines són les nostres expectatives davant la llei de Déu. Déu no és un policia o un radar de trànsit a punt per a caçar-nos en una infracció. Si fos així, el més llest seria el més hàbil a evitar que l’enxampin.
La llei divina no és una llista de prohibicions més o menys justificades, sinó un camí de creixement i de felicitat. Com més s’acorda la meva vida amb els manaments divins, em sento més viu, més a prop dels altres i de Déu.
Val la pena que revisem quina és la nostra actitud bàsica davant de Déu i dels altres. Potser sóc dels que procuren sempre complir amb el mínim esforç, evitant qualsevol compromís seriós. Per aquest camí, la meva vida pot arribar a ser bastant còmoda, però poc satisfactòria i molt buida. És l’actitud que tenim quan resem, però poquet, tot just perquè Déu no se’ns enfadi, o quan diem que la missa que més ens agrada és la més curta. Si algú digués: “m’ha agradat molt aquesta pel•lícula perquè s’acaba de seguida”, pensaríem que no li agrada gaire el cinema. És també l’actitud de qui es creu bona persona perquè no mata, no roba i només diu mentides petites. Jesús ens crida a viure com a germans i a rentar-nos els peus els uns als altres, i això és molt més exigent i alhora molt més satisfactori que complir amb unes regles mínimes de bona convivència.
Ser cristià vol dir regir-se per la llei de l’amor. I l’amor, si és de debò, no es conforma amb poca cosa. Sabem que no arribarem a estimar mai del tot, perquè som imperfectes i limitats, però sempre podem fer-ho una mica més, i aquesta és la diferència entre estar vius o quedar-nos quiets, estancats. Sabem que l’aigua, quan s’atura, es comença a corrompre. Així mateix és l’amor. Sempre hauríem de barrinar quin és el nou pas, el nou gest d’amor que Déu espera de nosaltres.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12