Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

19 de febrer 2017 - DIUMENGE VII DURANT L’ANY

Salm 102

Beneeix el Senyor, Ă nima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, Ă nima meva,
no t’oblidis dels seus favors.

R. El Senyor Ă©s compassiu i benigne.

Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et sacia d’amor entranyable.

R. El Senyor Ă©s compassiu i benigne.

El Senyor Ă©s compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
No ens castiga els pecats com mereixĂ­em,
no ens paga com deuria les nostres culpes.

R. El Senyor Ă©s compassiu i benigne.

Llença les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’Orient és lluny de l’Occident.
Com un pare s’apiada dels fills,
el Senyor s’apiada dels fidels.

R. El Senyor Ă©s compassiu i benigne.

Evangeli (Mt 5,38-48)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ja sabeu que, als antics, els van dir: “Ull per ull, dent per dent.” Doncs jo us dic: No us hi torneu, contra els qui us fan mal. Si algú et pega a la galta dreta, para-li també l’altra.
»Si algú et vol posar un plet per quedar-se el teu vestit, dóna-li també el mantell. Si algú t’obliga a portar una càrrega un quart d’hora de camí, porta-li mitja hora. Dóna a tothom qui et demani, no et desentenguis del qui et vol manllevar.
»Ja sabeu que van dir: “Estima els altres”, però no els enemics. Doncs jo us dic: Estimeu els enemics, pregueu per aquells que us persegueixen. Així sereu fills del vostre Pare del cel: ell fa sortir el sol sobre bons i dolents, i fa ploure sobre justos i injustos. Perquè si estimeu només els qui us estimen, quina recompensa mereixeu? Els publicans, no fan també el mateix? I si només saludeu els germans, què feu d’extraordinari? Els pagans, no fan també el mateix? Sigueu bons del tot, com ho és el vostre Pare celestial.»

Comentari evangèlic:

No Ă©s fĂ cil.

Certament el que proposa Jesús no és fàcil, però no ens podem autoexcusar dient que és impossible, que no en som capaços, que són maneres de parlar que no hem de prendre al peu de la lletra.
“Ull per ull i dent per dent” era una manera de posar límits a la venjança: quan algú et fa mal, tens dret a respondre amb un mal equivalent, mai superior. Així evitem l’espiral de violència. Però Jesús fa un salt revolucionari: diu que hem de respondre al mal amb el bé.
Les paraules de Jesús a vegades s’han malinterpretat com una crida a la inacció davant de la violència i de les injustícies. No és això. Tots tenim el dret a defensar-nos quan som atacats, i fins i tot el deure moral de protegir l’indefens.
Jo crec que aquí Jesús parla més aviat d’una situació de baralla entre dues persones. Un pega l’altre a la galta. La reacció que s’espera és que l’altre s’hi torni, i per això l’agressor es posa automàticament a la defensiva. Si l’agredit renuncia a tornar el cop i para l’altra galta, l’agressor queda desconcertat i desarmat. Probablement oblidarà el motiu de la baralla i se sentirà ridícul i avergonyit. S’adonarà que té al davant una persona molt diferent del que es pensava. Descartat l´intercanvi de cops, serà de nou possible donar una oportunitat a la paraula.
Quan som víctimes d’una agressió o d’una injustícia, neix espontàniament en nosaltres un sentiment de ràbia. Això és natural: és una reacció instintiva, involuntària, i com a tal no és pecat i no ens n’hem de sentir culpables. Però sí que hem de ser conscients que, si ens deixem arrossegar pendent avall, la ràbia desembocarà en venjança, i d’això sí que en serem culpables. Perquè això no passi, no hi ha res millor que posar la nostra mirada en Jesús. De què serveix pregar?, diem a vegades. Doncs, entre altres coses, serveix per tenir els mateixos sentiments de Jesús i aprendre a respondre tal com ell ho faria.
Tot això és vàlid a nivell personal però també a nivell social. Les presons, per exemple, no han de servir perquè els delinqüents s’hi podreixin. Les presons existeixen per a protegir la societat de la gent que fa mal, però un cop aconseguida aquesta protecció per mitjà de la reclusió dels presos, el seu objectiu ha de ser proporcionar-los els mitjans necessaris per a una rehabilitació. Això és respondre al mal amb el bé. Un altre exemple: el terrorisme és un mal injustificable, però la lluita contra el terrorisme no justifica que un estat violi els drets humans cometent crims de guerra, practicant la tortura o negant el dret d’asil als fugitius. Quan un estat fa això, està carregant de raons als terroristes, quan de fet no en tenen cap ni una. Acollir els refugiats no ha de ser entre nosaltres un tema de debat, sinó un deure moral de primer ordre.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12