Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

26 de febrer de 2017 - DIUMENGE VIII DURANT L’ANY

Salm 61

Només en Déu reposa la meva ànima,
d’ell em ve la salvació.
Només ell és la roca que em salva,
Ă©s el castell on em trobo segur.

R. Només en Déu reposa la meva ànima.

Reposa només en Déu, ànima meva,
d’ell em ve tota esperança.
Només ell és la roca que em salva,
Ă©s el castell on em trobo segur.

R. Només en Déu reposa la meva ànima.

En Déu tinc la salvació i la glòria,
Ă©s la meva roca inexpugnable;
trobo en DĂ©u el meu refugi.
Vosaltres, poble reunit, confieu en ell,
esplaieu davant d’ell el vostre cor.

R. Només en Déu reposa la meva ànima.

Evangeli (Mt 6,14-34)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Ningú no pot servir dos amos: Si estima l’un, no estimarà l’altre, si fa cas del’un, no en farà de l’altre. No podeu ser servidors de Déu i de les riqueses. Per això us dic: No us neguitegeu per la vostra vida, pensant què menjareu o què beureu, ni pel vostre cos, pensant com us vestireu. ¿No val més la vida que el menjar, i el cos, més que el vestit? Mireu els ocells que volen lliures pels aires: no sembren, ni seguen, ni guarden res als graners, però els alimenta el vostre Pare celestial. ¿I no valeu més vosaltres que ells? ¿Qui de vosaltres, per més que es neguitegi, és capaç d’allargar, ni un minut, el temps de la seva vida? I pel que fa al vestit, ¿per què us neguitegeu? Mireu com creixen els lliris dels prats: no treballen ni filen, però us asseguro que ni Salomó, amb tota la seva magnificència, no es vestia com cap d’aquests. I si Déu vesteix així l’herba dels prats, que hi és avui i demà ja la tiren al foc, ¿com no ho farà encara més amb vosaltres, gent de poca fe? Per tant, no us neguitegeu pensant què menjareu, o què beureu, o com us vestireu. Anar darrera de tot això, és propi dels pagans. El vostre Pare celestial sap molt bé la necessitat que en teniu. Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això us ho donarà de més a més. No us negui te geu, doncs, pensant en demà. El demà ja tindrà les seves preocupacions. Cada dia en té prou amb els seus maldecaps.»

Comentari evangèlic:

Viure sense neguit.

Si traiem fora de context alguna frase de l’evangeli d’avui podria ben semblar que Jesús ens convida a la vagància i a la imprevisió. Si la faula de Jean de La Fontaine contraposa la cigala cantaire i la formiga treballadora, ¿tal volta Jesús es decanta per viure a la babalà, sense afrontar els problemes i les necessitats que la vida ens depara?
Segur que no. El que Jesús ens diu queda ben aviat definit: no podem ser servidors alhora de Déu i de les riqueses. Tota la resta és una glossa d’aquesta alternativa: o adorem el Déu veritable o ens convertim en uns idòlatres. El culte a la riquesa és una veritable idolatria. Déu avorreix la idolatria no pas perquè sigui un Déu gelós, sinó perquè adorar ídols fa mal: té conseqüències indesitjables, com són l’esclavitud i la deshumanització.
N’estic convençut, els diners són un invent meravellós. Sense ells, la humanitat faria un pas enrere desastrós. El problema és que es tracta d’un invent tan potent que, de ser un instrument únic en el necessari i beneficiós intercanvi de béns, ha acabat per convertir-se en un fi en si mateix.
¿En què pensem quan parlem dels beneficis d’una empresa? No pensem en el benefici que la seva activitat produeix en la societat, ni en el benestar que experimenten els seus treballadors, sinó en la quantitat de diners que acumula per a ella mateixa. Una empresa no va bé quan ens ajuda a viure bé sinó quan es converteix en una màquina de fer diners. Aquesta és l’essència del capitalisme, i això és el que Jesús retreu profèticament. El capitalisme neix, en el fons, d’un neguit insaciable, i per tant malaltís, d’acumular. Per això Jesús ens convida a viure sense neguit, confiant en Déu, que ha dotat el món dels béns suficients per a tothom, si els sabem compartir i administrar amb prudència. Cada dia té els seus maldecaps, com diu Jesús. No convertim, doncs, els diners en un maldecap artificial, com són per desgràcia per a bona part de la humanitat: alguns per massa i la majoria per massa poc.
I aquí es manifesta el segon gran mal provocat per la idolatria dels diners: la injustícia. Com més diners tens, més facilitat per enriquir-te. Ja se sap que qui fa més truites és qui té la paella pel mànec. Així va creixent la diferència cada cop més escandalosa entre rics i pobres, una font d’injustícia que no para de rajar. La injustícia no és no que siguem tots iguals: les diferències són positives. La injustícia és que uns no tinguin el mínim per a sobreviure mentre que altres neden en la sobreabundància i el luxe.
Avui dia s’ensenya economia a les escoles universitàries com si fos una ciència de la naturalesa: el món funciona així i no podem fer-hi res. És fals. El fi últim de l’economia no ha de ser l’acumulació de diners sinó l’augment del bé comú, és a dir, el benestar de la humanitat. Aleshores els diners tornaran a ser el que no haurien d’haver deixat mai de ser: un magnífic instrument al nostre servei.


Jordi Vila. Consiliari de l´equip Reus-12