Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

5 de març de 2017 - DIUMENGE I DE QUARESMA

Salm 50

Compadiu-vos de mi, DĂ©u meu,
vĂłs que estimeu tant;
vĂłs, que sou tan bo, esborreu les meves faltes;
renteu-me ben bé de les culpes,
purifiqueu-me dels meus pecats.

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.

Ara reconec les meves faltes,
tinc sempre present el meu pecat.
Contra vĂłs, contra vĂłs sol he pecat,
i he fet el que Ă©s dolent als vostres ulls.

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.

DĂ©u meu, creeu en mi un cor ben pur,
feu renéixer en mi un esperit ferm.
No em llanceu de la vostra presència,
ni em prengueu el vostre esperit sant.

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.

Torneu-me el goig de la vostra salvaciĂł,
que em sostingui un esperit magnĂ nim.
Obriu-me els llavis, Senyor,
i proclamaré la vostra lloança.

R. Compadiu-vos de nosaltres, Senyor, perquè hem pecat.

Evangeli (Mt 4,1-11)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

En aquell temps, l’Esperit conduí Jesús al desert perquè el diable el temptés. Feia quaranta dies i quaranta nits que dejunava, i quedà extenuat de fam. El temptador se li acostà i li digué: «Si ets Fill de Déu, digues que aquestes pedres es tornin pans.» Jesús li respongué: «Diu l’Escriptura: “L’home no viu només de pa; viu de tota paraula que surt de la boca de Déu”.»
Llavors el diable se l’enduu a la ciutat santa, el deixa dalt la cornisa del temple i li diu: «Si ets Fill de Déu, tira’t daltabaix; l’Escriptura diu: “Ha donat ordre als seus àngels que et duguin a les palmes de les mans, perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres”.» Jesús li contesta: «També diu l’Escriptura: “No temptis el Senyor, el teu Déu”.»
Després el diable se l’enduu dalt una muntanya altíssima, li fa veure tots els reialmes del món i la seva glòria i li diu: «Tot això t’ho donaré si et prosternes i m’adores.» Llavors li diu Jesús: «Vés-te’n d’aquí, Satanàs! L’Escriptura diu: “Adora el Senyor, el teu Déu, dóna culte a ell tot sol”.»
Llavors el diable el deixĂ  estar, i vingueren uns Ă ngels per proveir-lo.

Comentari evangèlic:

Temptacions d’avui

Jesús no ha vingut al món a defugir les temptacions sinó a vèncer-les. Formen part de la naturalesa humana: des del moment que gaudim de consciència moral i de llibertat, podem triar sempre entre els camins del bé i del mal, de construir o de destruir, d’unir o de dividir, d’avançar o de retrocedir. Com a humans, tots sols no ens n’hem sortit: això és el que vol dir la història del primer pecat d’Adam i Eva. I per això ha vingut Jesús: per mostrar-nos que és possible ser humans i no sucumbir a la temptació, i que això ens fa créixer en humanitat.
Les tres temptacions són ben significatives, i ens hi podem veure ben retratats. La primera és la més burda: davant de les dificultats, buscar solucions fàcils des de l’egoisme i el materialisme. Pobres refugiats, fan tanta pena! Però és clar, a Europa hem de mirar primer per nosaltres, no fos cas que ens envaïssin, que ens prenguessin els llocs de treball... I si hi ha terroristes infiltrats? Res, home, l’important és la nostra seguretat i el nostre benestar, i el que passi allà fora és igual. Però, és clar, Jesús ens recorda que l’home no viu només de pa, benestar i seguretat. Només creixerem en humanitat si aprenem a tenir una visió més ampla i escoltem la paraula de Déu que ens crida sempre a la fraternitat.
La segona és temptar Déu. Vols que faci la teva voluntat, vols que et segueixi? Doncs fes-me costat, facilita’m les coses. Dona’m poders que els altres no tenen, fes-me quedar bé davant de tothom. Que quedi bé amb la meva eloqüència, la meva atracció personal, el meu carisma... En el fons, sense saber-ho moltes vegades fem a Déu una mena de xantatge emocional: jo t’estimo molt, ja veus que et reso sovint... Ara fes el que jo vull, dona’m salut, feina, bona sort. Fes de mi un privilegiat, i ja els diré que tot és gràcies a tu.
La tercera és la temptació del poder. Creure que les coses aniran bé quan jo pugui controlar-ho tot, quan tothom em faci cas. L’Església hi ha caigut moltes vegades: durem tothom al cel tant si vol com si no vol. Des del poder, però, podem fer abaixar els caps però no podem donar vida als cors. No hem de dir a Déu: deixa’m manar i jo t’ho arreglo tot, perquè ell ha de ser l’únic Senyor de les nostres vides, i la nostra tasca no és manar sinó ser els servidors de tots.
Jesús va viure pobre i allunyat del poder humà. Tot i haver fet molts miracles, cap no va ser en benefici propi sinó sempre en bé dels altres. I no ens va salvar des de l’èxit i l’aplaudiment sinó des del fracàs dolorós de la creu. En tot l’evangeli trobem rastres de les temptacions vençudes per Jesús. Seguint els seus passos, també nosaltres assolirem la victòria malgrat viure en el desert d’aquesta vida.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12