Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

13 d’agost de 2017 - DIUMENGE XIX DE DURANT L’ANY

Salm 32

Jo escolto què diu el Senyor:
Déu anuncia la pau al seu poble i als qui l’estimen.
El Senyor Ă©s a prop per salvar els seus fidels,
i la seva glòria habitarà al nostre país.

R. Senyor, feu-nos veure el vostre amor,
i doneu-nos la vostra salvaciĂł.

La fidelitat i l’amor es trobaran,
s’abraçaran la bondat i la pau;
la fidelitat germinarĂ  de la terra,
i la bondat mirarĂ  des del cel. R.

El Senyor donarĂ  la pluja,
i la nostra terra donarĂ  el seu fruit.
La bondat anirĂ  al seu davant,
i la pau li seguirĂ  les petjades. R.

Evangeli (Mt 14,22-33)

Lectura de l’evangeli segons sant Mateu

Quan la gent hagué menjat, Jesús obligà els deixebles a pujar tot seguit a la barca i avançar-se-li cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent. Després d’acomiadar tothom, pujà tot sol a la muntanya per pregar. Al vespre encara era allà tot sol. La barca ja s’havia allunyat bon tros de terra, però les ones la destorbaven d’avançar, perquè el vent era contrari. Passades les tres de la matinada, Jesús hi anà caminant sobre l’aigua. Quan els deixebles el veieren, s’esveraren pensant que era una fantasma, i cridaren de por. Però Jesús els digué de seguida: «No tingueu por, que sóc jo.» Pere li digué: «Senyor, si sou vós, maneu-me que vingui caminant sobre l’aigua.» Jesús contestà: «Ja pots venir.» Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà on era Jesús. Però en adonar-se del vent que feia, s’acovardí i començà d’enfonsar-se. Llavors cridà: «Senyor, salveu-me.» A l’instant Jesús li donà la mà i li digué: «Quina poca fe! Per què dubtaves?» I quan hagueren pujat a la barca, el vent amainà. Els qui eren a la barca es prosternaren i deien: «Realment sou Fill de Déu.»

Comentari evangèlic:

Confiança

Ens passem la vida buscant seguretat i control. Contractem assegurances de vida, de salut, d’habitatge, de vehicles, de transport, de responsabilitat civil. Mai no hi havia hagut tantes normatives a complir en qualsevol activitat humana. I, tanmateix, continuem emmalaltint, patint accidents i actes delictius, i ens continuem morint.
I és que, mentre vivim en aquest món, la tranquil•litat sempre és efímera. El que caracteritza el nostre pas per aquesta vida és el canvi i la incertesa. En aquest sentit, l’escena de l’evangeli d’avui té un gran valor simbòlic. La barca és l’Església, aquesta comunitat de deixebles en la qual estem embarcats. Però, en un sentit més ampli, podem dir que és tota la humanitat. Ara que podem veure la Terra des de l’espai exterior, som més conscients de la fragilitat d’aquest petit planeta que orbita al voltant del Sol i que no acabem de tractar amb la cura que caldria.
Un cop instal•lats en aquest nivell del llenguatge simbòlic, el sentit de l’escena és diàfan. Només en Jesús podem trobar la seguretat. Ell domina les contingències de la singladura pel mar encrespat de la història, ell evita que ens enfonsem i ens condueix a bon port. Posem en ell la nostra confiança, atrevim-nos a caminar sobre l’aigua. Ho podem fer si el mirem a ell. A vegades ens quedem admirats davant dels exemples de valentia i abnegació dels missioners i altres cristians que han decidit jugar-se la vida pels altres. Estan fets d’una pasta especial? Són uns inconscients? No, simplement han decidit fermament posar la seva confiança en Jesús i deixar-se guiar per ell.

Jordi Vila
Consiliari de l\\\\\\\'equip Reus-12