Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

26 de març de 2017 - DIUMENGE IV DE QUARESMA

Salm 22

El Senyor és el meu pastor, no em manca res,
em fa descansar en prats deliciosos;
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna;
em guia per camins segurs,
per l’amor del seu nom.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Ni quan passo per barrancs tenebrosos
no tinc por de res,
perquè us tinc vora meu;
la vostra vara de pastor,
m’asserena i em conforta.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Davant meu pareu taula vós mateix,
i els enemics ho veuen;
m’heu ungit el cap amb perfums,
ompliu a vessar la meva copa.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Oh, sí! La vostra bondat i el vostre amor
m’acompanyen tota la vida,
i viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.

R. El Senyor és el meu pastor, no em manca res.

Evangeli (Jn 9,1-41)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús veié tot passant un cec de naixement. [Els deixebles li preguntaren: «Rabí, ¿qui va pecar, que naixés cec aquest home, ell o els seus pares?» Jesús contestà: «Això no ha estat perquè vagi pecar ni ell ni els seus pares; és perquè en ell es revelin les obres de Déu. Mentre és de dia, jo he de treballar fent les obres del qui m’ha enviat. La nit s’acosta, quan ningú no pot treballar. Mentres sóc en el món sóc la llum del món.»
Dit això] escopí a terra, va fer amb la saliva una mica de fang, l’estengué sobre els ulls del cec i li digué: «Vés a rentar-te a la piscina de Siloè.» Aquest nom significa ‘enviat’. Ell hi anà, s’hi rentà i tornà veient-hi. La gent del veïnat i els qui l’havien vist sempre captant deien: «No és aquell home que vèiem assegut captant?» Uns responien: «Sí, que és ell.» Altres deien: «No és pas ell; és un que s’hi assembla.» Ell digué: «Sí, que el sóc.»
[Llavors li preguntaren: «Com se t’han obert, els ulls?» Ell contestà: «Aquell home que es diu Jesús va fer una mica de fang, me’l va estendre sobre els ulls i em va dir que anés a rentar-me a Siloè. Hi he anat i, així que m’he rentat, hi he vist.» Li digueren: «On és?» Respongué: «No ho sé.»]
Dugueren als fariseus l’home que abans era cec. El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte, dia de repòs. També els fariseus li preguntaren com havia arribat a veure-hi. Ell els digué: «M’ha estès fang sobre els ulls, m’he rentat, i ara hi veig.» Alguns dels fariseus deien: «Aquest home que no guarda el repòs del dissabte no pot ser de Déu.» Però altres responien: «Com és possible que un pecador faci tals miracles?» I es dividiren entre ells. S’adreçaren al cec altra vegada i li digueren: «Ja que és a tu, que ell t’ha obert els ulls, tu, què en dius, d’ell?» Ell contestà: «Que és un profeta.»
[Els jueus no volien creure que aquell home hagués estat cec i ara hi pogués veure, fins que van cridar els seus pares per dir-los: «Aquest és el vostre fill que, segons vosaltres, va néixer cec? Com és, doncs, que ara hi veu?» Els seus pares respongueren: «Nosaltres sabem de cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això, ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que li ha passat.» Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que ja llavors havien acordat excloure de la sinagoga tothom qui reconegués que Jesús era el Messies; per això van dir que el seu fill ja era prou gran i que l’interroguessin a ell mateix.
Llavors cridaren altra vegada aquell home que havia estat cec i li digueren: «Dóna glòria a Déu reconeixent la veritat: nosaltres sabem que aquest home és un pecador.» Ell contestà: «Que sigui un pecador, a mi no em consta. Només em consta una cosa: jo, que era cec, ara hi veig.» Ells insistiren: «Digues què t’ha fet per obrir-te els ulls.» Respongué: «Ja us ho he dit i no n’heu fet cas. Per què voleu sentir-ho una altra vegada? És que també us voleu fer seguidors d’ell?» Li contestaren en un to insolent: «Ets tu qui t’has fet seguidor d’ell. Nosaltres som seguidors de Moisès. De Moisès, sabem que Déu li va parlar, però d’aquest, ni sabem d’on és.» L’home els contestà: «Justament això és el que em desconcerta: vosaltres no sabeu d’on és, però a mi, m’ha obert els ulls. Tots sabem que Déu no escolta els pecadors, sinó els qui són piadosos i compleixen la seva voluntat. D’ençà que el món existeix, no s’ha sentit dir mai que ningú hagi obert els ulls a un cec de naixement. Si aquest no vingués de Déu, no tindria poder per a fer res.»]
Li respongueren: «Tot tu vas néixer en pecat i ens vols donar lliçons?» I el van excloure de la sinagoga.
Jesús va sentir dir que l’havien exclòs de la sinagoga i, quan el trobà, li digué: «Creus en el Fill de l’home?» Ell respongué «I, qui és, Senyor, perquè hi pugui creure?» Jesús li diu: «Ja l’has vist: és el mateix que parla amb tu.» Li diu ell: «Hi crec, Senyor.» I l’adorà.
[Jesús afegí: «És per fer un judici que jo he vingut en aquest món: perquè els qui no hi veien, hi vegin, i els qui hi veien, es tornin cecs.» Ho van sentir alguns dels fariseus que eren amb ell i li digueren: «Així voleu dir que nosaltres també som cecs?» Jesús els contestà: «Si fóssiu cecs, no tindríeu culpa, però vosaltres mateixos reconeixeu que hi veieu; per tant, la vostra culpa no té cap excusa.»]

Comentari evangèlic:

Llum que obre els ulls.

Si diumenge passat, en el diàleg amb la samaritana, Jesús se’ns presentava com la font d’aigua viva, avui el veiem com el qui ens obre els ulls a la llum veritable.
Certament, no hi ha cap discapacitat que sigui fruit del pecat o d’un càstig diví. Quan una persona cau malalta, mai de la vida no ens hem de preguntar què deu haver fet perquè li passi això. O, quan veiem que un nen ha nascut amb una discapacitat greu, no hem de sospitar que és el càstig per alguna cosa dolenta que ha passat en aquella família. Pensar així va en contra de la fe cristiana en Déu Pare de bondat, i és una ofensa molt cruel contra persones que estan patint.
Ara bé, en un sentit moral i espiritual sí que podem dir que el pecat ens encega i ens incapacita per obrar el bé. És com quan ens posem ulleres amb vidres d’un color. La llum és filtrada pel vidre i tot ho veiem tenyit. Així mateix, quan l’odi, l’egoisme o qualsevol forma de mal entren en nosaltres, només acabem veient el mal que hi ha al nostre voltant. Ens tornem cecs a tot el que hi ha en el món de veritat, bondat i bellesa. Sospitem de tot i de tothom, i acabem pensant que obrar el mal és la cosa més normal del món, perquè tothom ho fa.
Només Jesús és qui ens pot obrir els ulls per tal de veure la realitat tal com Déu l’ha creada i la continua mirant. Per això és tan important pregar pels altres. Si ens acostumem a pensar en ells com a fills estimats de Déu, es van fonent els nostres prejudicis i aprenem a mirar-los amb amor. Per això és també tan important pregar per nosaltres mateixos, així ens adonem que Déu ens estima i espera de nosaltres coses grans.
Aprendre a mirar amb ulls nets, amb els ulls de Déu, és tot un camí. En recobrar la vista física, el cec reconeix Jesús com l’home que l’ha guarit, però encara no ha capit la seva identitat profunda. És en el segon encontre que Jesús se li revela com el Fill de l’home, i el qui era cec s’obre a la fe i l’adora. També nosaltres podem anar aprofundint tota la vida en la llum de la fe, i ens cal fer-ho, perquè una fe quieta és com una mirada perduda, com els ulls que no arriben a enfocar bé.
Com més clara i plena de llum és la nostra mirada, més contrasta amb les mirades fosques. També el cec de naixement, com Jesús mateix, va haver de patir el rebuig dels que no veien les coses com ells. En comptes de donar glòria a Déu per haver guarit aquell home, s’escandalitzaven perquè ho havia fet en dissabte. Els cristians no hem estat enviats al món a suscitar polèmiques i a portar la contrària a ningú, però la contradicció entre el bé i el mal és inevitable. Tant de bo que, sempre que faci falta, sapiguem ser testimonis serens, lúcids i respectuosos del bé i de la veritat enfront de tantes visions tergiversades de la realitat.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12