Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

4 de gener 2015, DIUMENGE II DESPRÉS DE NADAL

Salm 147

Glorifica el Senyor, Jerusalem;
SiĂł, canta lloances al teu DĂ©u,
que assegura les teves portes
i beneeix dintre teu els teus fills,

Manté la pau en el teu territori
i et sacia amb la flor del blat.
Envia ordres a la terra,
corre de pressa la seva paraula.

Anuncia la seva paraula als fills de Jacob,
als fills d\'Israel, els seus decrets i decisions.
No ha obrat aixĂ­ amb cap altre poble,
no els ha fet conèixer les seves decisions.
Al•leluia!

Evangeli (Jn 1, 1-18)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

Al principi existia el qui és la Paraula. La Paraula estava amb Déu i la Paraula era Déu. Ell estava amb Déu al principi. Per ell tot ha vingut a l\'existència, i res no hi ha vingut sense ell. En ell hi havia la vida, i la vida era la llum dels homes. La llum resplendeix en la foscor, i la foscor no ha pogut ofegar-la. Déu envià un home que es deia Joan. Vingué com a testimoni a donar testimoni de la llum, perquè per ell tothom cregués. Ell no era la llum, venia solament a donar-ne testimoni. Existia el qui és la llum veritable, el qui ve al món i il•lumina tots els homes. Era present en el món, que per ell ha vingut a l\'existència, i el món no l\'ha reconegut. Ha vingut a casa seva, i els seus no l\'han acollit. Però a tots els qui l\'han rebut, als qui creuen en el seu nom, els ha concedit de ser fills de Déu. No han nascut per descendència de sang, ni d\'un desig carnal, ni d\'un voler humà, sinó de Déu mateix. El qui és la Paraula s\'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria, glòria que ha rebut com a Fill únic del Pare, ple de gràcia i de veritat. Joan dóna testimoni d\'ell quan proclama: «És aquell de qui jo deia: El qui ve després de mi em passa al davant, perquè, abans que jo, ell ja existia.» De la seva plenitud, tots nosaltres n\'hem rebut gràcia rere gràcia. La Llei fou donada per Moisès, però la gràcia i la veritat han vingut per Jesucrist. A Déu, ningú no l\'ha vist mai: el seu Fill únic, que és Déu i està en el si del Pare, és qui l\'ha revelat.

Comentari evangèlic:

Un DĂ©u madur

Podem veure en els nens petits alguns comportaments que de fet també reproduïm els adults. Sovint, quan un nen manipula una joguina o un objecte qualsevol i no encerta a obtenir el que vol, s´enfada i desfoga la seva ira contra l´objecte fins que el trenca. Altres vegades el llença lluny i se´n desentén.
També els adults sovint reaccionem amb violència davant de les situacions o les persones que ens disgusten, i també a vegades aixequem una barrera d´indiferència al nostre voltant per evitar allò que ens podria fer mal. Tanmateix, les persones madures són les que reflexionen i miren d´afrontar els problemes de manera positiva. Aleshores tot es converteix per a elles en motiu de creixement. És madura la persona que no es fa enrere davant d´un problema, que reflexiona i assaja noves estratègies fins que el resol.
Vistes així les coses, no hi ha dubte que el nostre Déu, aquest que veiem encarnat en l´infant Jesús, és un Déu infinitament madur. Ens ho mostra la manera com s´ha enfrontat davant el gran problema: el pecat de la humanitat.
Un Déu immadur hauria destruït aquelles criatures que s´havien fet malbé. Al capdavall, Déu és prou poderós per crear-ne unes altres del no-res. O bé hauria començat a manipular-les grollerament, amb la qual cosa s´hauria espatllat sense remei el delicat mecanisme de la seva llibertat, que és el que les fa úniques en tota la creació. O bé els hauria girat l´esquena i les hauria deixat condemnades per sempre a l´absurd i a l´autodestrucció.
Però no. El nostre Déu és tan madur, tan pacient, amorós i respectuós amb la seva creació que ha dissenyat un pla per rescatar-nos del pecat i de la mort respectant la nostra llibertat. Per això s´ha fet home com nosaltres, assumint les nostres limitacions, plantant la seva tenda entre nosaltres. Ell, tan madur, s´ha exposat a les nostres immadureses. Tant, que sovint no l´entenem. Com els infants, voldríem que ell ho arreglés tot amb el seu poder. Però això no ens permetria créixer.
Avui, aquest diumenge humil entre les grans festes de Nadal, aquest diumenge sense nom, agraĂŻm aquest capteniment de DĂ©u envers nosaltres que el fill de Sira, molts anys abans de venir al mĂłn el Fill de DĂ©u, ja va anomenar Saviesa.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12