Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

17 gener 2016, II DIUMENGE DURANT L’ANY

Salm 95

Canteu al Senyor un cĂ ntic nou,
canteu al Senyor, arreu de la terra;
canteu al Senyor, beneĂŻu el seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Anuncieu de dia en dia que ens ha salvat;
conteu a les nacions la seva glòria,
conteu a tots els pobles els seus prodigis.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Doneu al Senyor, famĂ­lies dels pobles,
doneu al Senyor honor i majestat,
tributeu al Senyor l’honor del seu nom.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Adoreu el Senyor, s’apareix la seva santedat.
Que tremoli davant d’ell tota la terra.
Digueu a tots els pobles: «El Senyor és rei!»
Sentencia amb raĂł les causes dels pobles.

R. Conteu a tots els pobles els prodigis del Senyor.

Evangeli (Jo 2:1-12)

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, se celebrà un casament a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús. També Jesús i els seus deixebles hi foren convidats.

Veient que s’acabava el vi, la mare de Jesús li diu: «No tenen vi.» Jesús li respon: «Mare, per què m’ho dius a mi? Encara no ha arribat la meva hora.» Llavors la seva mare diu als qui servien : «Feu tot el que ell us digui.» Hi havia allí sis piques de pedra destinades a les pràctiques de purificació usuals entre els jueus. Cada una de elles tenia una cabuda de quatre a sis galledes. Els diu Jesús: «Ompliu d’aigua aquestes piques.» Ells les ompliren fins dalt. Llavors els digué: «Ara traieu-ne i porteu-ne al cap de servei.» Ells la hi portaren. El cap de servei tastà aquella aigua, que s;havia tornat vi. Ell no sabia d’on era, però ho sabien molt bé els qui servien, perquè ells mateixos havien tret l’aigua. El cap de servei, doncs, crida el nuvi i li diu: «Tothom serveix primer els millors vins i, quan els convidats ja han begut molt, els vins més ordinaris; però tu has guardat fins ara el vi millor.»

Així començà Jesús els seus miracles a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria,
i els seus deixebles cregueren en ell.

Comentari evangèlic:

JesĂşs salva la festa

Sembla un miracle poc seriós, una mena de divertiment abans de començar a curar leprosos, cecs i paralítics, fins a ressuscitar morts. Sembla un d´aquells partits amistosos de pretemporada que només serveixen per anar agafant la forma física. I potser se li´n va anar una mica la mà: sis-cents litres de vi! Com es deurien posar els convidats!
Espero que aquestes primeres reflexions ens facin veure que l´evangelista no vol que ens fixem en el fet en si, sinó en allò que simbòlicament representa: Jesús salva in extremis una festa de noces.
Hi ha en un altre lloc dels evangelis la paràbola dels convidats a la festa de noces del fill del rei, a la qual no van voler assistir els convidats, i finalment la sala del banquet es va omplir de gent vinguda de tot arreu. És el banquet del Regne de Déu, que els jueus incrèduls envers Jesús rebutgen i que s´obre a tots els pobles de la terra.
Jesús és qui ve a salvar les noces eternes de Déu amb la humanitat. El Déu dels filòsofs és perfecte i no necessita res, però el Déu de l´evangeli és més misteriós encara: és Amor, i com tots els amors busca a qui donar-se, i es vol donar a la seva mitja taronja, a la humanitat, creada per ell a imatge i semblança seva. No s´acaba d´entendre, però l´amor és així, sovint no s´entén. Aquestes noces perillaven pel rebuig de la humanitat, i Jesús és qui ha vingut a darrera hora a reconduir la relació i a salvar la festa.
Explicada així, la història de la salvació sembla una mica frívola. Potser també a Jesús li ho va semblar, perquè va deixar clar a la seva mare que no havia arribat la seva hora. L´hora va arribar aquell divendres a la creu. Allà sí que Jesús va salvar in extremis la humanitat del domini del pecat i de la mort i ens va obrir les portes del Regne etern.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12