Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

31 gener 2016, IV DIUMENGE DURANT L’ANY

Salm 70

En vós m’emparo, Senyor,
que no en tingui un desengany.
Deslliureu-me, traieu-me del perill,
vĂłs que sou bo; escolteu i salveu-me.

R. Els meus llavis diran a tothom com m’ajudeu.

Sigueu el meu castell i refugi,
la meva roca salvadora.
Déu meu, traieu-me de les mans de l’injust. R.

Vós sou la meva esperança, Déu meu,
he confiat en vĂłs, Senyor, des de petit.
Vós em traguéreu de les entranyes de la mare,
acabat de néixer em vaig emparar en vós. R.

D’un cap a l’altre del dia els meus llavis
diran a tothom com m’ajudeu:
M’instruïu, Déu meu, des de petit,
i encara avui us proclamo admirable. R.

Evangeli (Lc 4:21-30)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús, en la sinagoga de Natzaret, començà així la seva explicació: «Això que avui sentiu contar de mi és el compliment d’aquestes paraules de l’Escriptura.» Tothom ho comentava estranyant-se que sortissin dels seus llavis aquelles paraules de gràcia. Deien: «No és el fill de Josep, aquest?» Jesús els digué: «De segur que em retraureu aquesta dita: “Metge, cura’t tu mateix”: hem sentit dir el que has fet a Cafar-Naum; fes-ho també aquí el poble dels teus pares.»

Però ell afegí: «Us ho dic amb tota veritat: no hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal. En temps d’Elies, quan el cel, durant tres anys i sis mesos, no s’obrí per donar pluja, i una gran fam s’apoderà de tot el país, ben segur que hi havia moltes viudes a Israel, però Elies no va ser enviat a cap d’elles, sinó a una viuda de Sarepta de Sidó. I en temps del profeta Eliseu també hi havia molts leprosos a Israel, però cap
d’ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Siria.»

En sentir això, tots els qui eren a la sinagoga, indignats, es posaren a peu dret, el tragueren del poble i el dugueren cap a un cingle de la muntanya on hi havia el poble per estimbar-lo. Però ell se n’anà passant entremig d’ells.

Comentari evangèlic:

Tap o estĂ­mul?

És fàcil d´entendre la reacció dels natzarens en sentir Jesús, perquè també passa entre nosaltres. Uns deien: ¿qui es pensa ara que és aquest, si l´hem conegut des de marrec? Els altres: i doncs, si és del nostre poble, ¿com és que no fa aquí cap dels prodigis que hem sentit que fa en altres llocs? I entre uns i altres el varen expulsar, i no van acabar estimbant-lo perquè entre ells no es van aclarir.
Més d´un cop als evangelis els deixebles fan més de tap o de barrera que altra cosa. Només cal recordar com volien que callés el cec de Jericó. I també nosaltres, els deixebles d´avui, podem caure en aquest pecat. Ens podem creure que ja coneixem Jesús de tota la vida i que no té res de nou a dir-nos. Podem sentir gelosia dels prodigis que Jesús fa en algunes persones que l´acaben de conèixer, i titllar-los d´entusiasmes immadurs i passatgers, i mentrestant nosaltres ens quedem encallats en les nostres seguretats.
Fa un segle, l´ateu Paul Claudel va descobrir la fe per mitjà de la bellesa d´una missa del Gall a la catedral de París. Avui dia també passen aquestes coses, hi ha persones que es converteixen per la bellesa de la fe i pel testimoni dels cristians. Això ens ha d´interpel·lar fortament als que som creients “de tota la vida”: la nostra manera de viure i de celebrar la fe, ¿és un estímul que convida els altres al desig de buscar Jesús i participar de la nostra alegria i la nostra fraternitat? ¿O més aviat és una barrera dissuasiva, un tap que conserva un Jesús encapsulat, anodí i irrellevant per al món d´avui?
Gràcies a Déu, la força expansiva de l´Esperit de Jesús i del seu evangeli és molt més gran que el nostre pecat, i ell sempre acaba superant els nostres esquemes i obrint noves perspectives.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12