Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

21 febrer 2016, DIUMENGE II DE QUARESMA

Salm 26

El Senyor m’il·lumina i em salva,
Âżqui em pot fer por?
El Senyor Ă©s el mur que protegeix la meva vida,
Âżqui em pot esfereir?

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Escolteu el meu clam, Senyor,
compadiu-vos de mi, responeu-me.
De part vostra, el cor em diu:
«Busqueu la meva presència.»

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Arribar davant vostre Ă©s el que vull,
Senyor, no us amagueu.
No sigueu sever fins a rebutjar el vostre servent,
vĂłs que sou el meu ajut.

R. El Senyor m’il·lumina i em salva.

Evangeli (Lc 9, 28b-36)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companyes estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.

Comentari evangèlic:

No va ser una excursió qualsevol. Si algú els va veure pujar a la muntanya, potser va pensar que eren quatre amics que anaven a passejar. Però un cop al cim, en ambient de pregària, es formen dos trios. Un d´ells, més gloriós que el trident actual del Barça. Segur que algun mitòman del futbol ha somiat en una davantera formada per Messi, Di Stéfano i Pelé. Doncs això era Jesús, el Fill de Déu, flanquejat per les dues velles glòries de Moisès i Elies. Quan es reuneix un trident d´aquest calibre, ¿qui el liderarà? ¿Qui portarà el pes del partit? Si parlen de la Llei, el líder serà Moisès. Si parlen de profecia, el líder serà Elies. Doncs no, parlen del traspàs de Jesús, que s´havia d´acomplir a Jerusalem. Com deia aquell alemany, “no hace falta decir nada más”.
Pere, Joan i Jaume, els tres fans principals de la penya de Jesús, estaven bocabadats. Si fos ara no pararien de demanar autògrafs i fer-se fotos amb els seus ídols. A Pere no se li va acudir altra cosa que proposar una acampada per allargar la situació. Però el núvol, la presència de Déu els embolcalla. Ja no poden mirar-s´ho com espectadors, s´hi troben implicats. La veu que senten i el panorama que contemplen quan tornen a obrir els ulls no els deixa espai a cap dubte: Jesús tot sol. Ell és l´elegit: escolteu-lo.
Bona consigna per a tot deixeble, també per a nosaltres: centrar-nos en Jesús. Tot és relatiu, tot val només en la mesura que ens porta cap a ell. Hi ha moltes glòries passatgeres que avui ens enlluernen, però quan Déu passa per la nostra vida, quan els núvol ens cobreix, el panorama canvia. Jesús i prou.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12