Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

13 març 2016, DIUMENGE V DE QUARESMA

Salm 125

Quan el Senyor renovĂ  la vida de SiĂł
ho crèiem un somni;
la nostra boca s’omplí d’alegria,
de crits i de rialles.

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Els altres pobles es deien: «És magnífic
el que el Senyor fa a favor d’ells.»
És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre,
amb quin goig ho celebrem!.

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Renoveu la nostra vida, Senyor,
com l’aigua renova l’estepa del Nègueb.
Els qui sembraven amb llĂ grimes als ulls,
criden de goig a la sega.

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Sortien a sembrar tot plorant,
emportant-se la llavor;
i tornaran cantant d’alegria,
duent a coll les seves garbes.

R. És magnífic el que el Senyor fa a favor nostre, amb quin goig ho celebrem!

Evangeli (Jn 8:1-11)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps,Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres i l’endemà de bon matì es presentà de nou al temple. Tothom acudia al seu entorn i ell, assegut, els ensenyava. Els mestres de la Llei i els fariseus li portaren una dona que havia estat sorpresa cometent adulteri. La posaren al mig i li digueren: «Mestre, aquesta dona ha estat sorpresa en elmoment de cometre adulteri. Moisès en la Llei ens ordena d’apedregarles, aquestes dones. I vos, ¿què hi dieu?» Li feien aquesta pregunta insidiosament,
buscant un pretext per acusar—lo. Però Jesús s’ajupí i s’entretenia dibuixant a terra amb el dit. Ells continuarten insistint en la seva pregunta. Llavors Jesús alçà el cap i els digué: «Aquell de vosaltres que no tingui cap pecat que comenci a tirar pedres.»
Després s’ajupí i continuà dibuixant a terra. Ells, quan van sentir això, s’anaren retirant l’un darrera l’altre, començant pels mès vells. Jesús es quedà sol, i la dona era allà al mig. Jesús alçà el cap i digué a la dona: «On són? Ningú no t’ha condemant?» Ella contestà: «Ningú, Senyor.» Jesús digué: «Tampoc jo no et condemno. Vès—te’n, i d’ara endavant no pequis més.»

Comentari evangèlic:

Mirar i no mirar

L´escena comença amb les mirades dels homes sobre la dona adúltera. Mirades feridores, acusadores, sense pietat. Mirades que la traspassaven, que se la menjaven. La pobra dona no deuria desitjar altra cosa que desaparèixer, fer-se invisible.
Mentrestant, Jesús s´entreté dibuixant a terra amb el dit. Exerceix la misericòrdia de no mirar, de respectar la intimitat violada d´aquella dona. Avui dia que ens hem acostumat a veure de tot i a tenir accés a totes les intimitats, que n´és d´important aprendre a no mirar en senyal de respecte!
Els homes insisteixen. Demanen a Jesús que es defineixi. Tremolen d´emoció pensant que, amb una mica de sort, potser podran acabar apedregant la dona per adúltera i Jesús per blasfem o per ser un home sense llei. La resposta de Jesús els canvia del tot el sentit de la mirada. Els convida a examinar-se per dins, i la mirada acusadora que tenien llançada sobre la dona ara es gira envers ells i els acusa dels seus pecats. S´adonen que no són tan diferents d´aquella a qui volen condemnar, i es van retirant amb la cua entre cames. I fixem-nos en el detall: Jesús continua dibuixant a terra, i així els mostra el mateix respecte que té envers la dona, malgrat que ells no l´hagin tingut.
Finalment, quan es queda sol amb la dona, Jesús per fi alça el cap. Ara es creuen les mirades, i la dona troba tanta llum i tanta pau en aquells ulls! La tendresa i la pau de qui no la condemna, la llum de qui li assenyala el camí per on podrà trobar la felicitat de debò: “vés-te´n, i d´ara endavant no pequis més”.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12