Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

25 març 2016, DIVENDRES SANT PASSIÓ DEL SENYOR

Salm 30

R.: Pare, confio el meu alè a les vostres mans.

En vós, Senyor, m´emparo, que no en tingui un desengany. Allibereu-me, vós que sou bo; confio el meu alè a les vostres mans, vós Déu fidel, m´heu rescatat.

R.: Pare, confio el meu alè a les vostres mans.

Sóc la befa dels enemics, burla dels veïns, esglai dels coneguts. Es decanten de mi els qui em veuen pel carrer, els seus cors m´han oblidat com si fos mort, em tenen per una eina que no és bona per a res.

R.: Pare, confio el meu alè a les vostres mans.

Però jo confio en vós, Senyor, us dic: «Sou el meu Déu, teniu. el meu destí a les vostres mans; deslliureu-me dels enemics que em persegueixen».

R.: Pare, confio el meu alè a les vostres mans.

Deixeu veure al vostre servent la claror de la vostra mirada; salveu-me, per l´amor que em teniu. Sigueu valents, tingueu ,coratge, tots els qui espereu en el Senyor.

R.: Pare, confio el meu alè a les vostres mans.

Evangeli (Jn 18,1-19,42)

PassiĂł de nostre Senyor Jesucrist segons sant Joan:

Agafaren Jesús i l’encadenaren

C. En aquell temps, Jesús sortí amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles. Judes, el qui el traïa, coneixia bé aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles. Per això Judes prengué un destacament de soldats romans i alguns homes de la guàrdia del temple, que. li havien proporcionat els grans sacerdots i els fariseus, i se n’hi anà. Venien amb llanternes i torxes i tots armats. Jesús, que sabia prou tot el que li venia al damunt, s’avançà i els preguntà: . «¿Qui busqueu?» C. Li respongueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Els diu: «Sóc jo». C. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa. Així que Jesús els digué: «Sóc jo», ,retrocediren i caigueren per terra. Jesús tornà a preguntar-los: ,. «Qui busqueu?» C. Li digueren: S. «Jesús de Natzaret». C. Ell ,els respongué: . «Ja us he dit que sóc jo. Però si és a mi que busqueu, deixeu que aquests se’n vagin lliurement». C. S’havia de complir el que havia dit Jesús: «No n’he perdut ni un dels que vós m’heu donat ». Simó Pere es tragué una Espasa que portava, atacà el criat del gran sacerdot i li tallà l’orella dreta. Aquell criat es deia Malcus. Jesús digué a Pere: . «Guarda’t l’espasa a la beina. ¿No he de beure el calze que el Pare m’ha donat?»

Dugueren Jesús a la casa d’Anàs

C. Llavors el destacament de soldats, amb el tribú que el comandava i amb la guàrdia dels jueus, agafaren Jesús, l’encadenaren i el dugueren a la casa d’Anàs, que era sogre de. Caifàs, el gran sacerdot d’aquell any. Caifàs era el qui havia donat als jueus aquest consell: «Més val que un sol home mori pel poble ». Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, entrà amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot, mentre Pere es. quedava fora, a l’entrada. Per això l’altre deixeble, conegut del gran sacerdot, sortí fora, parlà amb la criada que guardava la porta i féu entrar Pere. La criada digué llavors a Pere: S. «¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’aquest home?» C. Ell li diu: S. «No, no ho sóc pas». C. Com que feia fred, els criats i la guàrdia del temple havien encès un caliu de brasa i s’estaven allà drets, escalfant-se. Pere també s’escalfava amb ells. Mentrestant el gran sacerdote interrogà Jesús sobre els seus deixebles i sobre la doctrina que ensenyava. Jesús li contestà: «Jo he parlat a tot el món obertament. Sempre ensenyava a les sinagogues o en el temple, on es reuneixen tots els jueus, i no he parlat mai d’amagat. ¿Per què em
pregunteu a mi? Interrogueu els qui m’han escoltat; ells saben quines coses he dit».Divendres 29 de març 124 C. Així que Jesús hagué dit això, un dels guardes que tenia al costat li donà una bufetada i l’escridassà dient-li: S. «¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?» C. Jesús li respongué: . «Si he parlat malament, digues en què; però si he parlat com cal, ¿per què em pegues? »

¿Vols dir que tu no ets també deixeble d’ell? No, no ho sóc

C. Llavors Anàs l’envia encadenat a Caifàs, el gran sacerdot. Mentrestant Simó
s’estava dret escalfant-se. Li digueren: S. «¿Vols dir que tu no ets també deixeble
d’ell?» C. Ell ho negà: S. «No, no ho sóc». C. Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia tallat l’orella, insistí: S. «Però si jo t’he vist a l’hort amb ell». C. Pere tornà a negar-ho i en aquell moment el gall cantà.

La meva reialesa no és cosa d’aquest món

C. Llavors dugueren Jesús des del Palau de Caifàs al pretori. Era la matinada. Ells no entraren a l’edifici pagà del pretori, perquè, si es contaminaven, aquell vespre no haurien pogut menjar l’anyell pasqual. Per això sortí Pilat a trobar-los fora del pretori i els preguntà: S. «¿Quina acusació porteu contra aquest home?» C. Ells li contestaren: S. «Si aquest home no fes res de mal, ja no l’entregaríem». C. Pilat els digué: S. «Emporteu-vos-el i judiqueu-lo vosaltres mateixos d’acord amb la vostra Llei». C. Els jueus li respongueren: S. «Nosaltres no estem autoritzats per a executar ningú». C. S’havia de complir el que havia dit Jesús, indicant com havia de morir. Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: S. «¿Ets tu el rei dels jueus?» C. Jesús contestà: . «Surt de vós, això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi». C. Respongué Pilat: S. «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots, els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet». 125 Divendres 29 de març C. Jesús respongué: . «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí». C. Pilat li digué: S. «Per tant, vols dir
que ets rei». C. Jesús contestà: . «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu». C. Li diu Pilat: S. «I la veritat, ¿què és?» C. I després de fer aquesta pregunta, Pilat se n’anà altra vegada a fora, a trobar els jueus per dir-los: S. «Jo no li trobo res per poder-lo inculpar. Però ja que és costum d’indultar-vos algú amb ocasió de la Pasqua, si voleu, us indultaré el rei dels jueus». C. Ells tornaren a cridar: S. «Aquest no: volem Bar-Abàs». C. Bar-Abàs era un bandoler.

Salve, rei dels jueus

C. Llavors Pilat féu assotar Jesús. Els soldats li posaren al front una corona d’espines que havien teixit i el cobriren amb un mantell de porpra, anaven passant davant d’ell i li deien: S. «Salve, rei dels jueus». C. I li donaven bufetades. Pilat tornà a sortir i els digué: S. «Ara us el trauré a fora i veureu que no li trobo res per poder-lo inculpar». C. Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: S. «Aquí teniu l’home». C. Quan els grans sacerdots i la guàrdia del temple el veieren, cridaren: S. «Crucifiqueu-lo, crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres: jo no li trobo res per poder-lo inculpar ». C. Els jueus li contestaren: S. «Nosaltres tenim una Llei, i segons aquesta Llei mereix pena de mort, perquè s’ha volgut fer Fill de Déu». C. Quan Pilat sentí això agafà encara més por. Se’n tornà dins el pretori i digué a Jesús: S. «¿D’on ets tu?» C. Però Jesús no li tornà
contesta. Li diu Pilat: S. «¿A mi no em parles? ¿No saps que tinc autoritat per deixar-te lliure o per crucificar- te?» C. Jesús respongué: . «No tindríeu cap mena d’autoritat sobre mi si no us l’haguessin concedida de més amunt. Per això el qui m’ha entregat a les vostres mans és més culpable».

Fora, fora, crucifiqueu-lo

C. A partir d’aquell moment, Pilat intentà de deixar-lo lliure. Però els jueus cridaren: S. «Si deixeu lliure aquest home, és que no aneu a favor del Cèsar, perquè tothom qui vol fer-se rei va en contra del Cèsar». C. Quan Pilat sentí aquestes paraules, féu sortir a fora Jesús, l’assegué en una estrada al lloc conegut amb el nom d’Empedrat, en hebreu Gabata. Era el divendres, vigília de la Pasqua, cap al migdia. Llavors diu als jueus: S. «Aquí teniu el vostre rei». C. Ells cridaren: S. «Fora, fora, crucifiqueu-lo». C. Pilat els diu: S. «¿Jo haig de crucificar el vostre rei?» C. Els grans sacerdots respongueren: S. «No tenim cap rei fora del Cèsar». C. Llavors Pilat els l’entregà per a crucificar- lo.

El crucificaren i amb ell en crucificaren dos més

C. Prengueren Jesús, i sortí, portant-se ell mateix la creu, cap a l’indret conegut amb el nom de lloc de la Calavera, en hebreu Gólgota. Allà el crucificaren. Juntament amb ell en crucificaren dos més, posats a banda i banda amb Jesús al mig. Pilat féu escriure un rètol i el féu posar a la creu. Duia escrit: «Jesús, el Natzarè, el rei dels jueus». Molts dels jueus el llegiren, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia vora mateix de la ciutat, i el rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec. Els grans sacerdots digueren a Pilat: S. «No hi poseu: “El rei dels jueus”, sinó: “Aquest deia que era el rei dels jueus”». C. Pilat contestà: S. «Això que he escrit, ja està escrit».

Es reparteixen entre ells els meus vestits

C. Els soldats, quan hagueren crucificat JesĂşs, recolliren el seu mantell i en feren
quatre parts, una per a cada soldat. Quedava la túnica, que era sense costura, teixida d’una peça de dalt a baix. I es digueren entre ells: S. «No l’esquincem; sortegem-la a veure a qui toca». C. S’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «Es repartiesen entre ells els meus vestits, es juguen als daus la meva roba». I els soldats ho feren així. Aquí tens el teu fill. Aquí tens la teva mare C. Vora la creu de Jesús hi havia la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, la dona de Cleofàs, i Maria Magdalena. Jesús veié la seva mare i, al costat d’ella, el deixeble que ell estimava, i digué a la mare: . «Mare, aquí tens el teu fill». C. Després digué al deixeble: . «Aquí tens la teva mare». C. I d’aleshores ençà el deixeble l’acollí a casa seva.

Tot s’ha complert

C. Després d’això, Jesús, conscient que ja s’havia realitzat tot el que calia, perquè
s’acabés de complir el que anunciava l’Escriptura digué: . «Tinc set». C. Hi havia allà un gerro ple de vinagre. Llavors cobriren la punta d’un manat d’hisop amb una esponja xopa de vinagre i la hi acostaren als llavis. Jesús, després de prendre el vinagre, digué: . «Tot s’ha complert». C. Llavors inclinà el cap i expirà.

A l’instant en sortí sang i aigua

C. Era divendres, i els jueus no volien que els cossos quedessin a les creus durant el repòs del dissabte, tant més que aquell dissabte era una diada solemníssima. Per això demanaren a Pilat que trenquessin les cames dels crucificats i traguessin els cossos. Els soldats hi anaren i trencaren les cames del primer, i després, de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús. Però quan arribaren a Jesús i s’adonaren que ja era mort, no li trencaren les cames sinó que un dels soldats li donà una llançada al costat i a l’instant en sortí sang i aigua. En dóna testimoni el qui ho veié. La seva paraula és digna de fe, i Déu sap que això que diu és veritat, perquè també vosaltres cregueu. Efectivament: tot això succeí perquè s’havia de complir allò que diu l’Escriptura: «No li han de trencar cap os». I un altre lloc de l’Escriptura diu: «Miraran aquell que han traspassat».

Amortallaren el cos de Jesús amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques

C. Després d’això, Josep d’Arimatea, que era dels seguidors de Jesús, però d’amagat per por dels jueus, demanà a Pilat l’autorització per endur-se’n el cos. Pilat ho permetè. Josep hi anà i tragué el cos de la creu. També hi anà Nicodem, aquell que temps enrera havia visitat Jesús de nit, i portà unes cent lliures d’espècies, barreja de mirra i àloes. Tots dos prengueren el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol de lli i les espècies aromàtiques, com és costum entre els jueus d’enterrar els difunts. En un hort vora l’indret on havien crucificat Jesús, hi havia un sepulcre nou, on encara no havia estat enterrat ningú. Com que el sepulcre era prop, van posar-hi Jesús, ja que al capvespre del divendres començava el repòs entre els jueus.

Comentari evangèlic:

El just, l´innocent

L´home just, l´home innocent, conduït a la mort més cruel per la conspiració d´unes autoritats porugues, preocupades només a eliminar tot allò que posi en perill el seu poder, pel fanatisme d´una massa popular que tan aviat t´aclama com et destrossa, i per la traïció que s´havia anat covant en el cor d´un dels seus col·laboradors més íntims.
Éssers humans justos i innocents que avui són victimes de la violència cruel i de la indiferència no menys cruel a les costes de les illes gregues i a les fronteres filferrades d´una Europa que es fa passar per campiona dels drets humans. Éssers humans justos i innocents que es podreixen als camps de refugiats de tants països d´Àfrica i d´Orient Mitjà, i tants altres que malviuen en condicions de pobresa extrema en un Tercer Món que no acaba de pujar de categoria.
Ell, l´home just, l´home innocent, el traït, l´abandonat, el calumniat, el vexat, es manté lliure i digne davant la indignitat i les ridícules incoherències dels seus acusadors. Els que l´acusen de blasfemar, acaben declarant que no reconeixen altra autoritat que la del Cèsar. El qui busca defensar el poder dels romans acaba penjant un cartell que el proclama rei dels jueus.
Mentrestant, ell, l´home just, l´home innocent, avança cap a la consumació de la seva missió. Dóna el poc que li quedava: els vestits als soldats, la mare al deixeble estimat. Finalment, quan tot s´ha complert, inclina el cap i expira.
Contemplant l´evangeli de la Passió, no hi ha dubte. Queda claríssim en quina banda es troben la innocència, la justícia, la bondat, la raó. Avui les deixarem tancades al sepulcre, però ben aviat descobrirem que la vida de debò, la vida plena, es troba allà mateix, i no hi ha pedra de sepulcre que la pugui reprimir.
Avui venerarem la creu. Diuen que la fòbia a les aranyes es cura quan qui la pateix fa l´experiència de tocar-les i deixar que es passegin per la seva mà. Així mateix fem nosaltres amb la creu. La creu fa por: és dolor, injustícia i mort. Avui la venerem i li perdem la por, perquè sabem que Jesús hi ha passat i hi ha trobat la vida veritable. Pensem això: amb Jesús puc perdre la por a les creus que em depara la vida. I pensem també que en els crucificats d´avui hi trobem les imatges més autèntiques d´aquest Jesús que adorem.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12