Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

27 març 2016, DIUMENGE DE PASQUA

Salm 117

Enaltiu el Senyor: Que n´és de bo,
perdura eternament el seu amor.
Que respongui la casa d´Israel:
perdura eternament el seu amor.

R.: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.

La dreta del Senyor fa proeses,
la dreta del Senyor em glorifica.
No moriré, viuré encara,
per contar les proeses del Senyor.

R.: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.

La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l´edifici.
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se´n meravellen.

R.: Avui és el dia en què ha obrat el Senyor, alegrem-nos i celebrem-lo.

Evangeli (Jn 20,1-9)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan:

El diumenge Maria Magdalena se n’anà al sepulcre de matí, quan encara era fosc, i veié que la pedra havia estat treta de l’entrada del sepulcre. Ella se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava tant, i els diu: «S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat». Llavors, Pere, amb l’altre deixeble, sortí cap al sepulcre. Corrien tots dos junts, però l’altre deixeble s’avançà i arribà primer al sepulcre, s’ajupí per mirar dintre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi entrà. Darrera d’ell arribà Simó Pere, entrà al sepulcre i veié aplanat el llençol d’amortallar, però el mocador que li havien posat al cap no estava aplanat com el llençol, sinó lligat encara al mateix lloc. Llavors entrà també l’altre deixeble que havia arribat primer al sepulcre, ho veié i cregué. Fins aquell moment encara no havien entès que, segons les Escriptures, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.

Comentari evangèlic:

Com la majoria de capellans, no sóc amant de processons ni de confraries. Però, posats a imaginar, jo instauraria una processó de Pasqua ben original. Seria un gran contrapunt a la solemnitat lenta i cadenciosa del Divendres Sant, amb els armats que no acaben de tirar endavant, els passos que avancen feixugament i els congregants tots tibats amb vesta i cucurulla.
Imagino els armats dormint la nit de dissabte al terra de la plaça de l´Església, a recer de la façana. S´ho han ben merescut després de tantes hores de marxa pels carrers i de guàrdia vora la creu. El diumenge de bon matí, tota la colla de congregants, natzarens i penitents s´apleguen al calvari i, al toc de la trompeta, comencen una cursa desenfrenada, amb una mà arromangant-se la vesta i l´altra sostenint la cucurulla. Així, sense ordre ni concert, fins que arriben esbufegant a l´església, on els rep el cor de caramelles amb un cant pasqual ben airós, alegre i primaveral.
Us fa riure? Ja va bé. D´això es tracta. La Pasqua és joia. I l´any cristià no és el cicle dels dies que transcorren d´un Divendres Sant al següent, sinó de Pasqua a Pasqua. I tant que Jesús va morir a la creu, però si ho continuem celebrant cada any és perquè ha ressuscitat. La creu de Crist és un record, una relíquia, però la seva realitat actual és la victòria de la gràcia sobre el pecat i de la vida sobre la mort.
Celebrar la Pasqua vol dir que som conscients de tot el mal que continua havent-hi en el món (guerres, fam, malalties, injustícies...) però que no ens acovardim i mirem endavant amb confiança perquè sabem que la victòria definitiva pertany al Crist.


Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12