Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

10 d´abril 2016, III DIUMENGE DE PASQUA

Salm 29

Amb quin goig us exalço, Senyor!
m’heu tret a flor d’aigua quan m’ofegava,
i no heu permès que se n’alegrin els enemics.
Senyor, m’heu arrencat de la terra dels morts,
quan ja m’hi enfonsava, m’heu tornat a la vida.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Canteu al Senyor, els qui l’estimeu,
enaltiu la seva santedat.
El seu rigor dura un instant;
el seu favor, tota la vida.
Cap al tard tot eren plors,
l’endemà són crits de joia.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Escolteu, Senyor, compadiu-vos de mi;
ajudeu-me, Senyor.
Heu mudat en joia les meves penes,
Senyor, Déu meu, us lloaré per sembre.

R. Amb quin goig us exalço, Senyor!

Evangeli (Jo 21:1-19)

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills del Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué: «M’en vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, ¿no teniu res per menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix.
Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. [Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes més que aquests?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.»Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.» Per segona vegada li diu Jesús: Simó, fill de Joan, ¿m’estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.» Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, ¿m’estimes?» Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.» Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.» Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi.»]

Comentari evangèlic:

Pescador i pastor

Simó Pere se´n va a pescar. És el que sap fer. Però no se´n surt. Aquella nit no pescaren res.
De sobte, en aquell llac de Galilea que era l´escenari de la vida de cada dia, que havia estat també l´escenari de tantes anades i vingudes amb Jesús, se´ls presenta el Senyor. És una aparició tan discreta que només el deixeble estimat el reconeix. Els dóna indicacions perquè tornin a pescar i els espera a la riba amb peix i pa coent-se sobre les brases. Aleshores sí que s´omple la xarxa, i així i tot no s´esquinça.
Santa Teresa deia que es pot trobar el Senyor entre les olles, Simó Pere el va trobar entre les xarxes. No cal deixar de fer allò que fem, no cal deixar de complir els nostres deures familiars, laborals o socials per trobar-nos amb el Senyor. Ara bé, quan el trobem segur que hi haurà un canvi de prioritats en nosaltres. Estarem disposats a deixar de fer allò que sempre hem fet, el que ens dicta la rutina o la perícia, i confiarem en la seva paraula. I la confiança en ell sempre acaba donant fruit.
Però no s´acaba tot aquí. La trobada amb Jesús sempre dóna sorpreses. Simó Pere era pescador, i ara Jesús el vol reconvertir en pastor. Amb la triple pregunta, Jesús li dóna peu a redimir la triple negació del Divendres Sant. I tots sabem que la crida a pasturar els anyells i les ovelles és una manera d´indicar-li que haurà d´assumir la missió de cap de la comunitat dels deixebles. És una nova crida, subratllada per la darrera frase, que sorprèn tant de trobar-la tot just aquí, al final de l´evangeli: Vine amb mi.
Sí, el Senyor es troba entre les olles i els deures de cada dia, però també hi ha alguns deixebles als quals crida a un canvi de vida, a deixar-ho tot per seguir-lo en un nou context: missioners, consagrats, ministres de l´Església...
No sé si és forçar molt l´escena, però en el Simó de la barca veig la vida laïcal, mentre que en el Simó pastor veig la vida consagrada. Una darrera reflexió: si, quan era a la barca, Simó hagués dit a Jesús que no tenia ganes de tornar a calar les xarxes, s´hauria perdut cent cinquanta-tres peixos grossos, però sobretot s´hauria perdut la crida posterior a pasturar els anyells i les ovelles. No pot haver-hi vocacions a la consagració o al ministeri si primer no hi ha hagut un sí a Jesús en la vida de cada dia.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12