Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

26 d´abril 2015, IV DIUMENGE DE PASQUA

Salm 117

Enaltiu el Senyor:
Que n´és de bo! Perdura eternament el seu amor.
Més val emparar-se en el Senyor que posar confiança en els homes.
Més val emparar-se en el Senyor que fiar-se dels poderosos.

R. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l´edifici.

Gràcies, perquè vós m´heu escoltat i heu vingut a salvar-me.
La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l´edifici.
És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se´n meravellen.
R. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l´edifici.

Beneït el qui ve en nom del Senyor.
Us beneïm des de la casa del Senyor.
Vós sou el meu Déu, us dono gràcies, us exalço,
Déu meu! Enaltiu el Senyor:
Que n´és de bo! Perdura eternament el seu amor.
R. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l´edifici.

Evangeli (Jn 10,11-18)

Lectura de l´evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així: «Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li´n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. »Encara tinc altres ovelles, que no són d´aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m´estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

Comentari evangèlic:

Ho faig per Jesús
Pere acabava de fer una acció extraordinària: havia fet caminar un invàlid. Tothom deuria estar admirat i li pregunten com ho ha fet i d´on ha tret el poder.
Ell hauria pogut respondre centrant l´atenció en ell mateix. Amb una mica d´habilitat n´hauria pogut treure un bon rèdit: “bé, és un poder que tinc i que poso a disposició dels que ho necessiten i m´ho agraeixen: ara mateix alguns em demanen que vagi a Damasc...” I no costa gaire d´imaginar la resposta del poble: “no, queda´t entre nosaltres, ¿què vols, què desitges?”
Però no, Pere respon amb tota claredat: “ho he fet per Jesús”. Quan parlem de la importància i el valor del testimoni, és això el que volem dir. Quan fem una cosa que interroga la gent i podem dir “ho he fet per Jesús”, això és testimoni.
Tots ho podem fer d´una manera o altra. L´infant que no va a jugar amb els amics i es queda a ajudar o a consolar algú que està sol pot dir: “ho faig per Jesús”. La persona que no vol pagar en negre i demana la factura amb IVA pot dir: “és Jesús qui m´ensenya a actuar així”. L´àvia que ensenya els néts a resar, també pot dir-ho. També ho pot dir el treballador que fa la feina a consciència, pensant en la satisfacció del client.
Pensem-hi i procurem concretar alguna acció de la qual puguem dir això tan senzill i tan revolucionari: “ho faig per Jesús”. Segur que les nostres vides guanyaran molta qualitat i que anirem fent un món millor.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12