Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

24 maig 2015, DIUMENGE DE PENTECOSTA

Salm 103

Beneeix el Senyor, Ă nima meva.
Senyor, DĂ©u meu, que en sou de gran.
Que en sĂłn de variades, Senyor, les vostres obres
la terra Ă©s plena de les vostres criatures.

Si els retireu l’alè expiren
i tornen a la pols d’on van sortir.
Quan envieu el vostre alè, reneix la creació,
i renoveu la vida sobre la terra. R.

Glòria al Senyor per sempre.
Que s’alegri el Senyor contemplant el que ha fet,
que li sigui agradable aquest poema,
sĂłn poer al Senyor aquests cants de goig. R.

Evangeli (Jn 15,26-27.16,12-15)

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Quan vindrà el Defensor que jo us enviaré quan seré amb el Pare, l´Esperit de la veritat que prové del Pare donarà testimoni de mi. I vosaltres, que sou amb mi des del principi, també en donareu testimoni. Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l´Esperit de veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l´esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d´allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu; per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d´allò que és meu.»

Comentari evangèlic:

Deixa´t anar

Els vam veure bocabadats en l´Ascensió. Passats uns dies, deurien estar encara enyorats, esporuguits i desorientats, pobres deixebles! El seu estat d´ànim es resumeix en quatre síl·labes: i ara, què?
I de sobte reben aquell que Jesús els deia que havien d´esperar. L´Esperit Sant irromp enmig d´ells en forma de vent i de llengües de foc. Vent que tot ho belluga i que ningú no pot controlar, signe de dinamisme i de llibertat. Llengües de foc que els donaran la facultat d´entendre´s amb tothom, sigui quina sigui la llengua i la cultura d´origen.
Vivim temps de perplexitat. En molts àmbits de la societat i en la mateixa Església ens preguntem sovint: i ara, què? No tenim respostes, no hi ha manuals d´instruccions per a resoldre els problemes nous amb què ens trobem. Podem caure en la temptació de dimitir, pensant que no hi ha res a fer, o d´encaparrar-nos a fer el que sempre s´ha fet, sense pensar que potser ja no serveix.
Nosaltres no hem d´esperar l´Esperit Sant com aquells primers deixebles, perquè ja l´hem rebut, des del baptisme i la confirmació. Només cal que deixem d´oposar-li resistència. La principal resistència és la connivència amb el pecat, és a dir, la voluntat de seguir els propis impulsos i interessos i no els de Jesús. Però, encara que no sigui pròpiament pecat, també ens resistim a l´Esperit quan no ens deixem anar, quan fem el que ens sembla que està bé confiant més en nosaltres mateixos que en Déu.
Diguem-ho d´una altra manera. Hi ha tres estils de viure. Un és anar per la vida sense pensar: no arribaré enlloc. El segon és anar per la vida pensant què és el que em convé a mi: arribaré a la meta dels egoistes, que sempre deixa insatisfet. El tercer és pensar en cada ocasió què és el que Déu em diu que faci, què faria Jesús en aquesta situació: obrir-me a aquesta pregunta i obrar en conseqüència desvetlla en mi la força, l´alegria i la llibertat de l´Esperit.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12