Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

22 maig 2016, DIUMENGE DE LA SANTĂŤSSIMA TRINITAT

Salm 8

Quan miro al cel que han creat les mans vostres,
la lluna i els estels que hi heu posat.
Jo dic: Què és l’home, perquè us en recordeu?
Què és un mortal, perquè li doneu autoritat?

R. Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós
el vostre nom per tota la terra!

Gairebé l’heu igualat als àngels,
l’heu coronat de glòria i de prestigi,
l’heu fet rei de les coses que heu creat,
tot ho heu posat sota els seus peus.

R. Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós
el vostre nom per tota la terra!

Ramades de bous i ovelles,
fins i tot els animals de la selva,
l’ocell que vola i els peixos del mar,
i tot el que segueix els camins dels oceans.

R. Senyor, sobirà nostre, que n’és de gloriós
el vostre nom per tota la terra!

Evangeli (Jn 16:12-15)

Lectura de l’Evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Encara tinc moltes coses per dir-vos, però ara seria per a vosaltres una càrrega massa pesada. Quan vindrà el Defensor, l’Esperit de la veritat, us guiarà cap al coneixement de la veritat sencera, perquè ell no parlarà pel seu compte: dirà tot el que sentirà dir i us anunciarà l’esdevenidor. Ell em donarà glòria, perquè tot allò que anunciarà ho haurà rebut d’allò que és meu. Tot el que és del Pare és meu: per això dic que tot allò que us anunciarà, ho rep d’allò que és meu.»

Comentari evangèlic:

Sintonia amb el Misteri

Segur que tots hem fet l´experiència, algun cop a la vida, d´enamorar-nos o d´afeccionar-nos a una persona. De cop i volta, descobrim algú amb qui tenim una sensació de sintonia, de coincidència en els sentiments, de comunicació sense paraules, algú de qui el contacte ens fa sentir més plens, més vius. Al mateix temps, però, ens embolcalla com una sensació de misteri: intuïm que encara ens queda molt per conèixer d´aquella persona, i desitgem aprofundir-hi. Créixer en l´amistat, en l´amor, en la comunió amb ell o ella esdevé una tasca important en la nostra vida.
Aquesta és la sensació que em produeix la festa de la Santíssima Trinitat. Des de Nadal fins a Pentecosta hem contemplat els misteris centrals de la història de la salvació: l´encarnació del Fill de Déu, la mort, la resurrecció, l´efusió de l´Esperit... Hem descobert un Déu que ens ve a buscar, que s´entrega per nosaltres, que se´ns comunica. Un Déu enamorat, un Déu afeccionat a les seves criatures. I això desvetlla també en nosaltres un enamorament, un desig de correspondre a tantes atencions, a tant de bé immerescut.
Sí, Déu ens ha creat a imatge i semblança d´ell mateix, i això fa possible la sintonia amb ell. I ens ha creat perquè arribem a viure amb ell: per això la comunió no és tan sols possible, sinó necessària per a una felicitat plena. Sense ell, el nostre cor resta sempre insatisfet.
Ara bé, la sintonia i la comunió amb Déu no esvaeixen el misteri. Ell és tan gran que no podem arribar mai a conèixer del tot la profunditat del seu ésser. Hi ha un misteri insondable que fa créixer el desig de conèixer més i més. Hi ha també, però, una revelació: Déu se´ns manifesta, se´ns mostra fins allà on pot arribar la nostra comprensió, i una mica més... Déu se´ns revela com a Trinitat, és a dir, com a comunió d´amor entre tres persones. Per tant, encara que no podem arribar a copsar tot el misteri de Déu, sí que sabem que en ell no hi ha res de fosc, d´amagat, de privat. Déu és tan misteriós i incomprensible precisament perquè el seu amor no té límits, perquè la seva llum no té ombres, perquè en ell no hi ha cap porta tancada, perquè les paraules mort i soledat no formen part del seu vocabulari. Això és el que ens fa distints de Déu, i això és el que ens atreu irremissiblement vers ell.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12