Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

12 juny 2016, DIUMENGE XI DEL TEMPS ORDINARI

Salm 31

Feliç el qui ha estat absolt de la falta
i ha vist sepultat el seu pecat.
Feliç l\'home a qui el Senyor
no té en compte la culpa,
qui dintre seu ja no manté l\'engany.

R/ Senyor, m\'heu perdonat la culpa comesa.

M\'he decidit a reconèixer la falta,
no us he amagat més el meu pecat.
Tan bon punt m\'ho he proposat, Senyor,
m\'heu perdonat la culpa comesa. R/

En vĂłs he trobat el meu recer,
vĂłs em guardeu del perill.
Tothom celebra al voltant meu
el goig de veure\'m lliure. R/

Alegreu-vos, justos, celebreu el Senyor;
homes rectes, aclameu-lo. R/

Evangeli (Lc 7,36-8,3)

Lectura de l\'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un fariseu invità Jesús a menjar amb ell. Jesús, doncs, anà a casa del fariseu i es posà a taula. Hi havia al poble una dona que portava una vida pecadora. Quan sabé que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb un gerret d\'alabastre ple de perfum, i es quedà enrera plorant als peus de Jesús. Amb les llàgrimes començà de mullar-li els peus, i els hi eixugava amb els cabells; després li besava els peus i els hi ungia amb perfum. El fariseu que havia convidat a Jesús, en veure això, pensà: «Aquesta dona que el toca és una pecadora. Si ell fos profeta, sabria qui és i quina vida porta.» Jesús li digué: «Simó, t\'he de dir una cosa.» Ell li contestà: «Mestre, digueu.» Jesús continuà: «Dos homes devien diners a un prestador: l\'un li devia cinc-centes monedes de plata, i l\'altre, cinquanta. Cap d\'ells no tenia res per pagar, i el prestador els perdonà el deute. ¿Quin d\'aquests et sembla que l\'estimarà més?» Simó li respongué: «Jo diria que aquell a qui ha perdonat el deute més gran.» Jesús li diu: «És així mateix.» Llavors Jesús es girà cap a la dona i digué a Simó: «¿Veus aquesta dona Quan he entrat a casa teva, tu no m\'has donat aigua per rentar-me els peus, però ella me\'ls ha rentat amb les llàgrimes i me\'ls ha eixugat amb els cabells; tu no m\'has rebut amb un bes, però ella, d\'ençà que he entrat, no para de besar-me els peus; tu no m\'has ungit el cap, però ella m\'ha ungit els peus amb perfum. Per això et dic: Has vist que aquesta dona estima molt i és que eren molts els pecats que li han estat perdonats, però quan no hi ha tant a perdonar, no hi ha tant amor.» Després digué a la dona: «Els teus pecats et són perdonats.» Els altres que eren a taula començaren a pensar: «¿Qui és aquest, que fins i tot perdona els pecats?» Digué encara a la dona: «La teva fe t\'ha salvat. Ves-te\'n en pau.» [Després d\'això Jesús passava per cada vila i per cada poble, predicant i anunciant la Bona Nova del Regne de Déu. Anaven amb ell els dotze i algunes dones que havien tingut malalties i esperits malignes i s\'havien posat bé. Maria, coneguda amb el nom de Magdalena, de la qual havien sortit set dimonis, Joana, la dona de Cuzà, administrador d\'Herodes, Susanna i moltes altres, que el mantenien amb els seus béns.]

Comentari evangèlic:

PerdĂł que humanitza

No vull ara entrar en consideracions morals sobre l´avortament. L´Església, basant-se en el sentit comú, ho diu prou clar. Vull fixar-me en el que experimenta una dona abans i després d´avortar.
Una dona no avorta per caprici o per frivolitat. El que sol passar és que, en trobar-se amb un embaràs no desitjat, si no es troba protegida, acompanyada, assegurada per la parella o pel seu entorn familiar, fàcilment entra en pànic i es desencadenen uns mecanismes que l´aboquen a l´avortament, com si no hi hagués més remei. Moltes dones parlen d´una mena de bloqueig, com si els estigués passant una cosa que no forma part de la seva vida real. Altres parlen d´unes ganes molt grans de fugir.
Un cop han avortat, el seu entorn els diu que per fi s´ha resolt el problema, que tot ha anat bé. Mentrestant, elles han de viure en silenci un gran sentiment de pèrdua que es manifesta de maneres diverses i que, si no es resol, pot arribar a afectar tota la vida d´una persona: depressions i angoixes recurrents, crisis de parella, trastorns en la sexualitat... És el que s´anomena la síndrome post-avortament, conseqüència d´una doble repressió: no han fet el dol per la mort d´un fill i no han exterioritzat el remordiment per un acte greument immoral.
L´Església no condemna les dones que avorten, sinó que desitja que es puguin refer com a persones. L´avortament ha eliminat la vida de l´infant. Almenys ara procurem que no destrossi la vida de la mare. D´aquí neix el Projecte Raquel, un procés d´acompanyament per ajudar la mare a reconèixer el que ha fet, a reconciliar-se amb si mateixa –i amb Déu si és creient- i a refer la seva vida.
No sabem quin era el pecat de la dona de l´evangeli d´avui, encara que tots la tenim per una prostituta. Els mecanismes que porten la dona a la prostitució i els efectes que aquesta produeix sobre les dones tenen semblances amb els que hem vist en el cas de l´avortament. La dona, sense dir res, es posa a plorar tot ungint els peus de Jesús: això no és símptoma de penediment, sinó senyal d´un profund agraïment. És la reacció de qui s´ha sentit perdonada, curada, rehabilitada. La sola proximitat de Jesús ha esponjat el cor de la dona i l´ha omplert d´amor. En canvi, el cor del fariseu és un cor endurit, a punt per a l´escàndol i la condemna.
Som a l´Any de la Misericòrdia. Misericòrdia és el goig i la pau de sentir-nos perdonats per un Déu que estima sense mesura. Misericòrdia és mostrar envers els altres la mateixa compassió que ell ha tingut amb nosaltres.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12