Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

26 juny 2016, DIUMENGE XIII DE DURANT L’ANY

Salm 15

Guardeu-me DĂ©u meu, en vĂłs trobo refugi.
Jo dic: «Senyor, ningú com vós no em fa feliç.»
Senyor, heretat meva i calze meu,
vós m´heu triat la possessió.

R. Senyor, heretat meva i calze meu.

BeneĂŻt sigui el Senyor que em dĂłna seny.
Fins a les nits m´amonesta el meu cor.
Sempre tinc present el Senyor,
amb ell a la dreta, mai no cauré.

R. Senyor, heretat meva i calze meu.

El meu cor se n´alegra i en faig festa tot jo,
fins el meu cos reposa confiat:
no abandonareu la meva vida enmig dels morts,
ni deixareu caure a la fossa el qui us estima.

R. Senyor, heretat meva i calze meu.

M´ensenyareu el camí que duu a la vida:
joia i festa a desdir a la vostra presència;
al vostre costat, delĂ­cies per sempre.

R. Senyor, heretat meva i calze meu.

Evangeli (Lc 9, 51-62)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

Quan s´acostaven els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, ell resolgué decididament d´encaminar-se a Jerusalem. Envià alguns que s´avancessin, i ells, tot fent camí, entraren en un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Però la gent no el volgué rebre, perquè s´encaminava a Jerusalem. En veure això, els seus deixebles Jaume i Joan li digueren: «Senyor, voleu que manem que baixi foc del cel i els consumeixi?» Però Jesús es girà i els renyà. I se n´anaren a un altre poblet. Mentre feien camí algú li digué: «Us seguiré pertot arreu on anireu.» Jesús li respongué: «Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l´home no té on reposar el cap.» A un altre, Jesús li digué: «Vine amb mi.» Ell li contestà: «Senyor, permeteu-me primer d´anar-me´n a casa, fins que hauré enterrat el meu pare.» Jesús li diu: «Deixa que els morts enterrin els seus morts, i tu vés a anunciar el regne de Déu.» Un altre digué a Jesús: «Vinc amb vós, Senyor, però permeteu-me primer que digui adéu als de casa meva.» Jesús li respongué: «Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l´arada no és apte per al regne de Déu.»

Comentari evangèlic:

Excuses, pactes i prioritats

Avui no perquè estic nerviós, però demà deixo de fumar... Avui no perquè vaig atabalat, però a partir de demà dedicaré cinc minuts diaris a resar. Tots sabem com van aquestes coses. Demà trobaré una altra excusa i els bons propòsits es van posposant sine die.
La meva dona ja ho sap: anirem on ella vulgui, menys a casa dels sogres... He fet un pacte amb Jesús: seré un bon cristià sempre que no hi perdi diners. Els polítics, quan diuen que volen pactar, marquen línies vermelles, i nosaltres també posem límits al seguiment de Jesús.
Jo seré bona persona quan hagi assolit els meus objectius, mentrestant tot s´hi val... Quan hagi aconseguit fer la vida impossible a aquell individu que no puc veure, em dedicaré a fer el bé i a ser un bon cristià.
Entenc que aquestes frases, escrites així, una rere l´altra, fan riure una mica, semblen caricatures. Però de fet les caricatures fan gràcia perquè remarquen o exageren uns trets que són reals...
En el nostre seguiment de Jesús, tots trobem excuses, marquem línies vermelles i juguem a nedar i guardar la roba. Però resulta que Jesús ha resolt decididament d´encaminar-se a Jerusalem, i no s´asseu amb els deixebles a negociar quin dia es posaran en marxa o quin itinerari seguiran.
Quan sentim la crida de Jesús, quan intuïm que en tal esdeveniment o en tal altra oportunitat s´amaga un “vine amb mi”, cal que hi responguem amb confiança, amb decisió i sense condicions. La meta vers on ens encaminem és tan fascinant que no val la pena perdre el temps mirant enrere.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12