Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

5 de juliol de 2015, DIUMENGE XIV DE DURANT L’ANY

Salm 122

A vós, que teniu el tron dalt del cel, aixeco els meus ulls. Com l´esclau té els ulls posats en les mans del seu amo. R. R. Tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s´apiadi de nosaltres. Com l´esclava té els seus ulls en les mans de la mestressa, tenim els ulls posats en el Senyor, fins que s´apiadi de nosaltres. R. Compadiu-nos, Senyor, compadiu-nos, estem saturats de menyspreu. La nostra ànima n´està ben saturada, dels escarnis dels altius, del menyspreu dels insolents. R.

Evangeli (Mc 6,1-6)

Lectura de l´evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús anà a Natzaret, el seu poble, acompanyat dels seus deixebles. El dissabte començà a ensenyar a la sinagoga. Tothom, en sentir-lo, se n´estranyava i deia: «D´on li ve tot això? Què és aquest do de saviesa i aquests miracles que es realitzen per les seves mans? No és el fuster, el fill de Maria, parent de Jaume, de Josep, de Judes i de Simó? I les seves parentes, no viuen aquí entre nosaltres?» I se n´escandalitzaven. Jesús els digué: «Els profetes només són mal rebuts en el seu poble, en la seva parentela i entre els de casa seva.» I no hi pogué fer cap miracle; només va imposar les mans a uns quants malalts, que es van posar bé. I el sorprenia que no volguessin creure. Després recorria les viles i els pobles i ensenyava.

Comentari evangèlic:

Profetes des del baptisme

El beat Òscar Romero, màrtir, arquebisbe del Salvador en els temps de la repressió de l´exèrcit i la ultradreta contra el poble salvadorenc, és tingut per un dels grans profetes del nostre temps. Res no ho feia preveure. Era un home tímid, més aviat apocat, molt espiritual i més aviat conservador. Segurament per això el van fer bisbe.
Fos com fos, era un veritable pastor. L´assassinat de Rutilio Grande i d´altres capellans seus a mans de l´exèrcit li va doldre profundament i li va fer obrir els ulls. Ell, que creia de debò en la dignitat de cada ésser humà, no va poder suportar veure com els pobres eren explotats pels poderosos i massacrats per l´exèrcit quan gosaven alçar la veu. Contra tot pronòstic, ell es va sentir impel•lit a ser veu dels sense veu, no per cap raó ideològica sinó per pur seguiment de Jesús. I per això, perquè no es movia per un impuls propi sinó empès per l´Esperit de Déu, va continuar endavant amb les seves denúncies quan la pròpia naturalesa, el sentit comú i molta gent d´Església li deien que callés, que s´estava buscant la ruïna i que no serviria de res.
Tots els cristians, després de rebre l´aigua del baptisme, hem estat ungits amb el crisma que, segons diu la fórmula litúrgica, ens fa “sacerdots, profetes i reis per a la vida eterna”. Tots hem rebut, doncs, el mateix esperit profètic que el beat Òscar Romero i tants altres van rebre. Els cristians no hem d´actuar, doncs, per buscar el propi èxit o el reconeixement dels altres, sinó per proclamar la voluntat de Déu a un poble que sovint prefereix no sentir-la.
Ser profeta no vol dir fer grans discursos, sinó donar testimoni d´un estil de vida que no s´emmotlla a la moda social i que és coherent amb el missatge pur de l´evangeli. Sovint sento gent que diu: “ja ho veig que hi ha moltes injustícies i molta pobresa, però no puc fer-hi res, no puc canviar les lleis ni donar de menjar a tothom”. El profeta no és qui ho soluciona tot, sinó qui ho qüestiona tot amb la seva paraula i la seva vida, i d´aquesta manera posa la llavor d´una vida nova.
No fa gaire vaig sentir explicar a un professor universitari cristià (que viu fora de Catalunya) que, en recollir el cotxe del taller mecànic, va haver d´insistir que li fessin la factura amb IVA. Davant l´estupor de l´empleat, va haver d´explicar-li que no volia la factura per presentar-la a cap empresa ni desgravar-la d´enlloc, sinó per responsabilitat cívica: “si un dia acabem com Grècia, no vull ser-ne còmplice”.
Quants criteris i quantes accions no canviarien si, en comptes de deixar-nos portar pel que ens convé o pel que fa tothom, comencéssim a obrar segons l´Esperit de Déu!

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12