Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

10 de juliol de 2016, DIUMENGE XV DE DURANT L’ANY

Salm 68

A vĂłs us prego, Senyor,
en aquesta hora propĂ­cia;
escolteu-me, DĂ©u meu, vĂłs que estimeu tant,
vĂłs que sou fidel a salvar els amics.

El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, responeu, vĂłs que estimeu tant.

Jo, DĂ©u meu, sĂłc un pobre sofrent.
Que el vostre ajut em defensi.
Els meus cĂ ntics lloaran el nom de DĂ©u,
reconeixeran la grnadesa del Senyor.

El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, responeu, vĂłs que estimeu tant.

Se n’alegraran els humils quan ho vegin;
els qui busquen DĂ©u sincerament diran:
«Tingueu llarga vida.»
El Senyor escolta sempre els desvalguts,
no té abandonats els seus captius. R.

El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, responeu, vĂłs que estimeu tant.

DĂ©u salvarĂ  SiĂł,
reconstruirĂ  les viles de JudĂ ;
hi habitaran els servents del Senyor
ells i els seus fills les posseiran,
hi viuran els que estimen el nom de DĂ©u.

El vostre amor, Senyor, vessa bondat;
mireu-me, responeu, vĂłs que estimeu tant.

Evangeli (Lc 10:25-37)

Lectura de l\'evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, un mestre de la Llei, per provar Jesús, s’alçà i li va fer aquesta pregunta: «Mestre, ¿què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna?» Jesús li digué: «Què hi ha escrit a la Llei? Què hi llegeixes?» Ell contestà: «Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb totes les forces, amb tot el pensament, i estima als altres com a tu mateix.» Jesús li diu: «Has respost bé: fes-ho així i viuràs.»

Ell, amb ganes de justificar-se preguntà a Jesús:«I per a mi, ¿qui són aquests altres?» Jesús prosseguí: «Un home baixava de Jerusalem a Jericó i caigué en mans de lladres, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort. Casualment baixava pel mateix camí un sacerdot que el veié, però passà de llarg per l’altra banda. Igualment un levita, quan arribà al lloc, passà de llarg per l’altra banda. Pero un samarità que viatjava per aquell indret, quan arribà i el veié, se’n compadí, s’hi acostà, li embenà les ferides, després d’amorosir-les amb oli i vi, el pujà a la seva pròpia cavalcadura, el dugué a l’hostal i se n’ocupà. L’endemà, quan se n’anava, donà dues monedes de plata a l’hostaler dient-li: Ocupa’t d’ell i, quan jo torni, et pagarés les despeses que hagis fet de més. Quin d’aquests tres et sembla que va veure l’altre que hem d’estimar, en l’home que havia caigut en mans dels lladres?» Ell repongué: «El qui es va compadir d’ell.» Jesús li digué: «Doncs tu fes igual.»

Comentari evangèlic:

El paradigma de la misericòrdia

Comencem pel final: “Doncs tu fes igual”. L´amor al proïsme, juntament amb l´amor a Déu, és la porta que ens obre la vida eterna. És un amor concret i immediat, que no està fet de declaracions solemnes i de bones intencions, sinó que es manifesta en l´ajuda concreta a l´home desconegut que cal socórrer. No en sabem res, simplement és un home i necessita ajuda. Així de senzill.
Passem al principi. Quan Jesús explica aquesta paràbola, sap que està provocant el mestre de la Llei perquè li posa precisament un samarità com a exemple a seguir. El sacerdot i el levita que passen de llarg tenen les seves raons, i el mestre de la Llei podia reflexionar-hi: ¿la pressa per anar a Jerusalem a complir els seus deures religiosos, la necessitat de no contaminar-se amb la sang impura d´un home malferit, justifica que passin de llarg? Però que el bo de la paràbola sigui el samarità... això ja és massa! Avui dia també existeixen els prejudicis ètnics, i ho podem entendre perfectament: fa pocs diumenges ens deia l´evangeli que els samaritans no volien rebre Jesús i els deixebles perquè anaven a Jerusalem, i Jaume i Joan en represàlia volien fer baixar foc del cel...
Continuem endavant: ¿a qui s´assembla el samarità de la paràbola? ¿Qui va tocar el leprós per curar-lo, qui va tocar el fèretre del fill de la viuda de Naïm per tornar-lo a la vida, sense cap recança pel fet de contraure impuresa? ¿Qui es va posar del costat de l´adúltera, sense demanar-li cap justificació, simplement perquè era una víctima? ¿Qui va canviar els seus plans de descans amb els deixebles per atendre la multitud, esgarriada com un ramat sense pastor, i els va instruir tan llargament que després hagué de multiplicar els pans i els peixos perquè no defallissin sense aliment? ¿Qui va donar la vida per rescatar-nos del pecat i de la mort? És Jesús mateix! Sí, Jesús és el nostre bon samarità.
Una inferència inquietant: ¿qui són els samaritans d´avui? Dit d´una altra manera: si Jesús visqués avui físicament entre nosaltres, ¿quina mena de persona seria? ¿El sabríem reconèixer? ¿El tindríem si més no com algú digne de ser escoltat? ¿O potser el posaríem a la banda dels proscrits, dels il•legals, dels que no són de fiar?
Per acabar, tornem al començament: “Doncs tu fes igual”. No podem ser cristians sense anar a contracorrent, sense arriscar-nos a sortir de la nostra zona de confort, sense prioritzar el servei als altres abans que el compliment de la llei i l´esperit de clan.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12