Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

17 de juliol de 2016, DIUMENGE XVI DE DURANT L’ANY

Salm 14

Qui podrà viure a la muntanya sagrada?
El qui obra honradament
i practica la justícia,
diu la veritat tal com la pensa;
quan parla, no escampa calumnies.

R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?

Mai no fa mal al proïsme,
ni carrega a ningú res infamant,
compten poc als seus ulls els descreguts,
honra i aprecia els fidels del Senyor.

R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?

No fia els seus diners a interès,
ni es ven per condemnar capo innocent.
El qui obra així mai no caurà.

R. Senyor, ¿qui podrà estar-se a casa vostra?

Evangeli (Lc 10:38-42)

Lectura de l’evangeli segons sant Lluc

En aquell temps, Jesús entrà en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta. Una germana d’ella que es deia Maria, asseguda als peus del Senyor, escoltava la seva paraula, mentre Marta estava molt atrafegada per obsequiar-lo. Marta, doncs, vingué i
digué: «Senyor, ¿no us fa res que la meva germana m’hagi deixat sola a servir? Digueu-li, si us plau, que m’ajudi.» El Senyor li respongué: «Marta, Marta, estàs preocupada i neguitosa per moltes coses, quan només n’hi una de necessària. La part que Maria ha escollit és la millor, i no li serà pas presa.»

Comentari evangèlic:

Val més conversa que dinar

Imaginem, ara que és temps d´estiueig, que una amics vénen a fer-nos una visita a l´apartament on estem passant uns dies. Arriben a mig matí perquè hi hagi temps d´anar junts a la platja o a passejar per la muntanya fins que arribi l´hora de dinar. I la mestressa de casa, quan arriben els amics, diu: aneu passant que jo tinc feina a la cuina. I, quan tornen a dinar, es troben la taula parada i la mestressa que diu: aneu menjant el primer plat, que faig el segon.
Segurament, quan els amics se´n tornin cap a casa seva, comentaran: ens han tractat molt bé, però val més que no tornem perquè els donem massa feina. Certament, quan rebem la visita d´uns amics val més regalar-los temps i conversa que no pas un dinar massa elaborat.
L´evangeli de Marta i Maria no ens diu que sigui més important resar que treballar. Cal fer notar que aquesta història apareix a continuació de la paràbola del bon samarità que proclamàvem diumenge passat, en la qual es podria argumentar que és més important l´acció del samarità que el culte del sacerdot i el levita.
La història de Marta i Maria ens ha de portar a reflexionar sobre l´actitud amb què acollim Jesús en les nostres vides. Ell no vol que el fem content amb molts sacrificis i actes piadosos, sinó que l´acollim amb un cor de deixeble, que ens posem a la seva disposició i que ens deixem instruir i enamorar per la seva paraula i la seva presència.
John F. Kennedy va dir en el discurs inaugural com a president dels Estats Units: \\\"no et preguntis que pot fer el teu país per tu; pregunta´t què pots fer tu pel teu país\\\". Capgirant els termes, jo diria: no et centris en el que tu has de fer per Jesús, sinó en el que ell ha fet per tu. Quan prenem consciència d´això, quan tenim aquesta actitud contemplativa, la nostra vida de deixebles i el nostre compromís cristià van esdevenint cada cop menys forçats i més inherents a la nostra naturalesa.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12