Evangeli del diumenge

 

 

[ Més evangelis ]

 

13 setembre de 2015, DIUMENGE XXIV DURANT L´ANY

Salm 114

Estimo de tot cor el Senyor:
el Senyor ha escoltat la meva súplica,
ha escoltat el meu clam així que l´invocava.

R. Al·leluia.

M´envoltaven els llaços de la mort,
tenia davant meu els seus paranys,
i dintre meu l´angoixa i el neguit.
Vaig invocar el nom del Senyor:
«Ah, Senyor, salveu-me la vida.»

R. Al·leluia.

El Senyor és just i benigne,
el nostre Déu sap compadir.
El Senyor salvaguarda els senzills,
jo era feble i m´ha salvat.

R. Al·leluia.

Ha alliberat de la mort la meva vida,
els meus ulls, de negar-se en el plor,
els meus peus, de donar un pas en fals.
Continuaré caminant entre els qui viuen,
a la presència del Senyor.

R. Al·leluia.

Evangeli (Mc 8,27-35)

Lectura de l´evangeli segons sant Marc

En aquell temps, Jesús, amb els seus deixebles, se n´anà als poblets de Cesarea de Felip, i pel camí preguntava als seus deixebles: «Qui diuen la gent, que sóc jo?» Ells li respongueren: «Uns diuen que sou Joan Baptista, d´altres, que sou Elies, d´altres, que sou algun dels profetes.» Llavors els preguntà: «I vosaltres, qui dieu que sóc?» Pere li respon: «Vós sou el Messies.» Ell els prohibí severament que ho diguessin a ningú. I començà a instruir-los dient: «El Fill de l´home ha de patir molt: els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l´han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ressuscitarà.» I els ho deia amb tota claredat. Pere, pensant fer-li un favor, es posà a contradir-lo. Però Jesús es girà, renyà Pere davant els deixebles i li digué: «Fuig d´aquí, Satanàs! No penses com Déu, sinó com els homes.» Després cridà la gent i els seus deixebles i els digué: «Si algú vol venir amb mi, que es negui ell mateix, que prengui la seva creu i m´acompanyi. Qui vulgui salvar la seva vida la perdrà, però el qui la perdi per mi i per l´evangeli, la salvarà.»

Comentari evangèlic:

Parar la cara com una roca

Quan prediques o escrius una homilia, dónes per descomptat que t´adreces a cristians que creuen que Jesús és el Messies, és a dir, l´Ungit, l´Enviat de Déu. No em dedicaré, per tant, a argumentar sobre això.
Més aviat vull aturar-me a comentar el que ens passa quan sortim de la comunitat cristiana i parlem amb la gent del carrer, amb familiars i companys de feina, quan llegim o escoltem mitjans de comunicació de caràcter general. Aleshores topem amb una realitat molt plural: persones que no creuen i que tenen una actitud d´indiferència i fins i tot d´animadversió envers qualsevol fe, persones que pertanyen a credos diversos, persones que tenen unes creences vagues i que no s´enquadren en cap comunitat religiosa...
A vegades ens surt envers ells una certa actitud combativa: els hem de guanyar, els hem de convèncer... què s´han cregut, aquests que tenen una fe i uns costums diferents... A vegades som nosaltres les víctimes de l´agressivitat o el menyspreu dels altres, perquè certament ser cristià no és l´últim crit de la moda!
Convé que ens fixem en l´actitud de Jesús, i en la del servent del Senyor que apareix al text d´Isaïes. No hem de témer i no ens hi hem de tornar. El camí per seguir Jesús passa per la creu. Perdre la vida per Jesús i per l´Evangeli ens obre el camí de la salvació.
Quan un se sent segur de la victòria, sap suportar en calma els embats de l´enemic. Si m´hi torno, ja ha guanyat perquè m´ha fet entrar en el seu joc: he fet d´ell el meu enemic. En canvi, si paro com una roca la cara, és a dir, em mantinc ferm però no m´hi torno, acabarà parant compte de l´absurd de les seves agressions i reconeixerà la fortalesa de la meva posició.

Jordi Vila
Consiliari de l´equip Reus-12