Pregària

 

 

 

Quan anem a pregar, hem de tenir la convicció que Déu ens hi espera. Ben cert que Déu és pertot. Però és a l'interior del nostre ésser on ens convida a trobar-lo per a aquest diàleg d'amor que és l'oració.

HENRI CAFFAREL. Cent cartes sobre la pregària

[ Més oracions ]

 

Magnificat

La meva Ă nima magnifica el Senyor,
el meu esperit celebra DĂ©u que em salva,
perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa.

Des d’ara totes les generacions
Em diran benaurada,
Perquè el Totpoderós obra en mi meravelles.

El seu nom Ă©s sant,
i l’amor que té als qui creuen en ell
s’estén de generació en generació.

Les obres del seu braç són potents:
Dispersa els homes de cor altiu,
Derroca els poderosos del soli
I exalça els humils.
Omple de béns els pobres,
I els rics se’n tornen sense res.

Ha protegit Israel, el seu servent,
Com ho havia promès als nostres pares;
s’ha recordat del seu amor a Abraham
i a la seva descendència per sempre.

Glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant,
com era al principi, ara i sempre
i pels segles dels segles. Amén.

 

Mare de DĂ©u de les llars
pregueu per nosaltres!!

 


 

Parla'm de DĂ©u

Vaig dir tremolĂłs al sol ponent: Parla'm de DĂ©u!
El sol es colgĂ  sense dir-me res.
I el somni es convertĂ­ en realitat.
L'endemĂ  al matĂ­,
quan jo obria la finestra,
el sol ja m'esperava somrient.

Vaig dir a l'ametller: Parla'm de DĂ©u!
I l'ametller florĂ­.
Vaig dir a la font: Parla'm de DĂ©u!
I l'aigua brollĂ .
Vaig dir a la natura: Parla'm de DĂ©u!
I la natura es va cobrir de bellesa.

Vaig dir al meu fill: Parla'm de DĂ©u!
I l'infant em va dir: Parla-me'n tu.
Vaig dir al meu pare: Parla'm de DĂ©u!
I ell se'm quedĂ  mirant i estimant.
Vaig dir a la meva mare: Parla'm de DĂ©u!
I la mare em va fer un petĂł.

Vaig dir al pagès: Parla'm de Déu!
I al pagès m'ensenyà a llaurar.
Vaig dir a l'obrer: Parla'm de DĂ©u!
I ell em va dir: Treballa i el trobarĂ s.
Vaig dir al pobre: Parla'm de DĂ©u!
I em donĂ  un tros de pa que es duia a la boca.

Vaig dir a l'enemic: Parla'm de DĂ©u!
I l'enemic em va donar la mĂ .
Vaig dir a un nen: Parla'm de DĂ©u!
I el nen em somrigué.
Vaig dir a un soldat: Parla'm de DĂ©u!
I el soldat va deixar les armes.
Vaig dir a la gent: Parla'm de DĂ©u!
I la gent m'estimĂ .

Vaig dir a la mĂ : Parla'm de DĂ©u!
I la mà esdevingué servei.
Vaig dir al dolor: Parla'm de DĂ©u!
I el dolor es féu agraïment.
Vaig dir-te: Parla'm de DĂ©u!
I tu ja saps prou què em vas dir.

Vaig dir a la BĂ­blia: Parla'm de DĂ©u!
I la BĂ­blia s'ofegĂ  de tant parlar-ne.
Vaig dir a JesĂşs: Parla'm de DĂ©u!
I JesĂşs resĂ  el Parenostre.
Vaig dir a DĂ©u: Parla'm de DĂ©u!
I Déu em va dir: Et parlaré de tu.

 


* P. Miquel Estradé