Pregària

 

 

 

Quan anem a pregar, hem de tenir la convicció que Déu ens hi espera. Ben cert que Déu és pertot. Però és a l'interior del nostre ésser on ens convida a trobar-lo per a aquest diàleg d'amor que és l'oració.

HENRI CAFFAREL. Cent cartes sobre la pregària

[ Més oracions ]

 

Quaresma: UN COR NOU

Durant un temps callaré.
M’envoltaré de silenci
i de solitud
i serà com en ple desert.
Us escoltaré,
Senyor,
i us veuré
assegut a la taula de Zaqueu, el rapinyaire,
i obrint els ulls del cec;
plorant la mort de Llàtzer, el vostre amic,
i fent aixecar
els qui ja no podien més;
perdonant els que criden injúries,
donant-ho tot;
el vostre cos,
la vostra sang,
la vostra vida
i el vostre goig d’estimar
sense guardar-vos res per a vós.
Les vostres paraules,
les assaboriré
com el pa fresc de bon matí.
Les guardaré dintre meu,
i s’escolaran en mi
com una música.
Me les lligaré a les mans,
i en mi, com en la terra,
hi cavaran solcs.

Per tal de viure d’acord amb el cor de Déu,
cremaré el que és inútil:
les meves ires i la meva duresa,
les meves tristeses
semblants a l’aigua negra
que llisca sota el pont,
i el meu desig de tenir sempre raó.
Ho cremaré al foc de Déu
i llençaré les cendres,
i el meu cor serà nou
com el sol del mati
sorgint de la boira de la nit.

 


* Charles Singer