Pregària

 

 

 

Quan anem a pregar, hem de tenir la convicció que Déu ens hi espera. Ben cert que Déu és pertot. Però és a l'interior del nostre ésser on ens convida a trobar-lo per a aquest diàleg d'amor que és l'oració.

HENRI CAFFAREL. Cent cartes sobre la pregària

[ Més oracions ]

 

Pentecosta: Els fruits de l'Esperit

No és fácil veure’l. No és tangible ni el podem mesurar.
L’Esperit de Déu hi és sense deixar-se veure,
inspira sense imposar, proposa sense forçar.
Desperta en cadascun de nosaltres
il•lusions, projectes, desitjos...

Ens dóna energies i ens mostra camins per avançar.
De vegades el veus clar i unes altres et sembla que s’amaga
i unes altres crides: «On t’has ficat?»
Però hi és...
I posa, en la terra on som, llavor
que pot donar molt de fruit,
encara que de vegades no sembla que creixi res.

O reconciliaciĂł, o comunicaciĂł, o comuniĂł...
Hi ha moltes paraules
que parlen d’aquesta unitat entre les persones,
entre les històries, entre els pobles.
I Ă©s tan necessĂ ria...
perquè hi ha molts motius per a la discòrdia,
per a la distĂ ncia i per a la ruptura.
Rancors vells, diferències de caràcter,
episodis enquistats,
malentesos que no arribem a clarir...
Ensenya’ns a estendre pons, a enllaçar mans,
a omplir els silencis buits amb noves paraules
de trobada i fraternitat.

És sorprenent la capacitat de l’ésser humà
per aixecar-se una vegada i una altra.
Ho admirem en tantes persones que sĂłn capaces de lluitar,
quan un pensa que ja tot estĂ  perdut.
Esperar contra tota esperança, seguir creient,
i estimant, i somnient.
Aquesta humanitat nostra ha d’estar molt plena de tu,
Esperit de Vida.

Tu fas que en la foscor
poguem seguir creient en la llum,
que en l’adversitat puguem alçar-nos,
alçar el cap,
eixugar-nos les llĂ grimes i continuar el camĂ­.
Tu ensfas forts.

 


* Adaptació de “pastoralsj”