Pregària

 

 

 

Quan anem a pregar, hem de tenir la convicció que Déu ens hi espera. Ben cert que Déu és pertot. Però és a l'interior del nostre ésser on ens convida a trobar-lo per a aquest diàleg d'amor que és l'oració.

HENRI CAFFAREL. Cent cartes sobre la pregària

[ Més oracions ]

 

Temps de Nadal - El petit Nadal de l’ànima

L’altre dia, Senyor, vaig anar d’excursió a la muntanya, sabeu?
I enmig de la immensitat dels cims més alts, de la verdor dels prats i el murmuri de les fulles,
Us hi vaig trobar!

Sovint baixo a ciutat, Senyor, i enmig del brogit de gent que passeja pels carrers, places i barris i tota la immensitat que això em suposa:
Us hi trobo, m’és fàcil de trobar-vos hi!

I no fa gaire vaig participar en una gran festa i en la immensitat de l’alegria i les rialles:
Us hi vaig trobar!

I no em costa gaire de trobar-vos-hi, Senyor, perquè tot el que és immens m’evoca a vós...

I quan convençut ja d’haver arribat a port, va i vós defugiu aquesta immensitat! Quasi "decebut " m’he de fer petit i senzill i baixar els meus fums d’home per poder-vos trobar tot just aixoplugat en un pessebre, entre palles, indefens i dèbil com el més insignificant dels homes, en braços d’una jove mare vostra, d’una admirable mare nostra...

Ambdós flanquejats per la mirada d’un pare pencaire en el silenci com n’hi ha pocs, que tendre i dolçament guaita amb il•lusió inusitada el vostre ínfim rostre, gaudint amb Maria, mare de l’Amor, d’una recent estrenada paternitat humana que esdevé per Déu i a glòria de Déu!
I això em fum i em rebel•la, no ho és pas d’immens això?!

I miro a casa, a la feina, a l’escola, als propers i als llunyans... a tot el meu voltant... I no puc evitar a veure-hi el pessebre... i aleshores m’adono de que també us hi puc trobar!...

... I m’assereno, sí!, sí! M’assereno! I em miro i porto una samarra vella i penjant del coll un sarró, i pasturo un ramat d’ovelles?! I faig camí, em trobo fent camí cap a Betlem, seguint la vostra estrella amb mansuetud i confiança plena.

I tot plegat em remou per dins i em disposa en actitud d’acció de gràcies, perquè sabeu? Tot això no ho veuré pas a la televisió, ni reflexat en cap cartell publicitari com tants n’hi ha en aquestes dates, sinó que m’ho heu volgut xiuxiuejar al fons de l’ànima, i jo, lluny encara de la petitesa, maldo per assedegar-me de fe i esperança en vós, esperança de vida eterna, per donar tot el que ara sóc amb la petita immensitat que això representa.

GrĂ cies Senyor, sincerament grĂ cies!
Bon Nadal Josep, bon Nadal Maria, bon Nadal infant JesĂşs, bon Nadal a tots els pobles del mĂłn, bon Nadal Senyor DĂ©u Pare.

 


* Xavier Gispert