Pregària

 

 

 

Quan anem a pregar, hem de tenir la convicció que Déu ens hi espera. Ben cert que Déu és pertot. Però és a l'interior del nostre ésser on ens convida a trobar-lo per a aquest diàleg d'amor que és l'oració.

HENRI CAFFAREL. Cent cartes sobre la pregària

[ Més oracions ]

 

Quaresma. DÉU A LA CONVERSA

(per a repetir durant la quaresma)

Ajuda’ns a fer silenci, Senyor,
Vull escoltar la teva véu.
Pren-me de la mà, guia’m al desert,
que ens trobem sols, tu i jo.
Necessito contemplar el teu rostre,
em fa falta la calidesa de la teva veu,
caminar al teu costat...
callar per tal que parlis tu.

Em poso a les teves mans,
vull revisar la meva vida,
descobrir en què he de canviar,
afermar el que va bé,
sorprendre’m amb allò nou que em demanes.

Ajuda’m a deixar de banda la pressa,
Les preocupacions que m’omplen el cap,
escombra els meus dubtes i inseguretats,
ajuda’m a arxivar les meves respostes ja fetes,
vull compartir la meva vida
i revisar-la al teu costat.
Veure d’on "em va estreta la sabata"
per refermar el canvi.

Em tempta la seguretat,
El "saber-les totes",
tenir-ho "clar",
no necessitar-te,
total, tinc totes les respostes.

Em tempta l’activisme.
Cal fer, fer i fer.
I m’oblido del silenci, afluixo la pregària;
llegir la BĂ­blia?,
quan hi hagi temps.

Em tempta la incoherència.
Parlar molt i fer poc.
Mostrar façana de bon cristià
però, per dins,
on tu i jo sabem,
tenir molt per canviar.

Em tempta ser el centre del mĂłn.
Que els altres girin al meu voltant.
Que em serveixin en lloc de servir.

Em tempta la idolatria.
Fabricar-me un Ă­dol
amb el meus projectes, les meves conviccions,
les meves certeses i conveniències,
i posar-li el teu nom de DĂ©u.
No serà el vedell d’or,
però se li assembla.

Em tempta la manca de compromĂ­s.
És més fàcil passar de llarg
que baixar del cavall
i fer allò del samarità.
N’hi ha tants de caiguts al meu voltant, Senyor,
i jo em faig el distret!

Em tempta la manca de sensibilitat,
no tenir compassiĂł,
acostumar-me a que els altres sofreixen
i tenir excuses, raons, explicacions...
que res no tenen d’Evangeli
però que em conformen una estona, Senyo0r,
perquè en el fons no et puc enganyar.

Em tempta el separa la fe i la vida.
Llegir el diari, veure les notĂ­cies
sense indignar-me evangèlicament
per l’absència de justícia
i la manca de solidaritat.
Em tempta el mirar la realitat
sense la mirada del Regne.

Em tempta allunyar-me de la polĂ­tica,
l’economia,
la participaciĂł social...
Que s’hi posin els altres...
Jo, cristiĂ  de Diumenge,
Missa, i grĂ cies.
15, 20, 25% de desocupaciĂł,
hospitals que tanquen,
infants sense classe,
famĂ­lies sense habitatge,
sense el pa de cada dia...
Diu això alguna cosa al meu cristianisme?
O bé es pot viure la fe
tapant-se els ulls?

Em tempta...