Pregària

 

 

 

Quan anem a pregar, hem de tenir la convicció que Déu ens hi espera. Ben cert que Déu és pertot. Però és a l'interior del nostre ésser on ens convida a trobar-lo per a aquest diàleg d'amor que és l'oració.

HENRI CAFFAREL. Cent cartes sobre la pregària

[ Més oracions ]

 

Els deixebles d\'EMMAÚS (Lc 24, 13-35)

13 Aquell mateix dia, dos dels deixebles feien camí cap a un poble anomenat Emmaús, que es trobava a onze quilòmetres de Jerusalem,
► Senyor, que no marxi d’on hi ha els teus amics, l’Església.
14 i conversaven entre ells de tot el que havia passat. 15 Mentre conversaven i discutien,
► Senyor, que sàpiga parlar, doncs sense el teu parer les discussions són inútils.
Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells, 16 però els seus ulls eren incapaços de reconèixer-lo.
► Senyor, que reconeguem la teva presència quan algú passa a prop nostre.
17 Jesús els preguntà:
--De què parleu entre vosaltres tot caminant?
â–º Senyor, que no tinguem por de les preguntes dels altres.
Ells es van aturar amb un posat de decepció,
► Senyor, molt sovint nosaltres també estam desanimats.
18 i un dels dos, que es deia Cleofàs, li respongué:
--¿Tu ets l’únic foraster dels que hi havia a Jerusalem que no saps el que hi ha passat aquests dies?
19 Els preguntà:
--Què hi ha passat?
â–º Senyor, Que entenguem les teves preguntes i els teus signes.
Li contestaren:
--El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble: 20 els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.
► Senyor, sabem què ha passat però no en fem prou cas. Perdona’ns.
21 Nosaltres esperàvem que ell seria el qui hauria alliberat Israel. Però ara ja som al tercer dia des que han passat aquestes coses!
► Senyor, massa vegades hem cregut que ens solucionaries la vida perquè diem que som dels teus; hem esperat el nostre regne i no el teu.
22 És cert que algunes dones del nostre grup ens han esverat: han anat de bon matí al sepulcre, 23 no hi han trobat el seu cos i han tornat dient que fins havien tingut una visió d’àngels, els quals asseguraven que ell viu. 24 Alguns dels qui són amb nosaltres han anat també al sepulcre i ho han trobat tot tal com les dones havien dit, però a ell no l’han vist pas.
► Senyor, l\'Església ens anuncia que la vida no està enterrada al sepulcre i que hi ha testimonis plens de fe; perdó per quedar-nos encara amb la nostra.
25 Aleshores Jesús els digué:
--Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!
► Senyor, no ens agrada que ens renyin i ens queixem dels altres, i ens convé que ens recordin que ens mantenim tossuts. Gràcies per fer-nos descobrir el nostre pecat.
26 ¿No calia que el Messies patís tot això abans d’entrar a la seva glòria?
► Senyor, Mestre del dolor, que siguem bons deixebles oferint els nostres dolors per la salvació del món.
27 Llavors, començant pels llibres de Moisès i continuant pels de tots els profetes, els va explicar tots els passatges de les Escriptures que es refereixen a ell.
► Senyor, que sapiguem valorar les diferents experiències de la vida d’acord amb la paraula revelada.
28 Mentrestant, s’acostaven al poble on anaven i ell va fer com si seguís més enllà.
► Senyor, que sapiguem interpretar els teus gestos, tu que fas camí amb nosaltres.
29 Però ells van insistir amb força dient-li:
--Queda’t amb nosaltres, que es fa tard i el dia ja ha començat a declinar.
► Senyor, queda’t amb nosaltres, que ens fem grans i ens costa començar de nou.
I va entrar per quedar-se amb ells.
â–º Senyor, ets amb nosaltres; que nosaltres siguem amb tu.
30 Quan s’hagué posat amb ells a taula, prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donava.
► Senyor, els teus gestos revelen qui ets; els nostres també expressen qui som: fes que ens assemblem cada dia més a tu.
31 Llavors se’ls obriren els ulls i el van reconèixer, però ell desaparegué del seu davant.
► Senyor, que obrim els ulls del cor i els de la fe perquè et reconeguem present en la teva absència.
32 I es van dir l’un a l’altre:
--¿No és veritat que el nostre cor s’abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentit de les Escriptures?
► Senyor, que el desig de conèixer-te i de ser-te fidel l’entenguem ja com el vent de l’Esperit que bufa dins nostre i és do teu.
33 Llavors mateix es van aixecar de taula i se’n tornaren a Jerusalem. Allí van trobar reunits els Onze i els qui eren amb ells,
► Senyor, que no tinguem pressa a refer el nostre camí.
34 que els van dir:
--Realment el Senyor ha ressuscitat i s’ha aparegut a Simó!
► Senyor Ressuscitat, manifesta amb força la teva presència als homes i dones d’avui.
35 També ells contaven el que havia passat pel camí i com l’havien reconegut quan partia el pa.
► Senyor, en l’Eucaristia t’hi reconeixem plenament; fes-nos testimonis davant del món perquè sapiguem manifestar com n’és de bo que ens acompanyis mentre fem el camí de cada dia.

 


* P. Dalmau