Pregària

 

 

 

Quan anem a pregar, hem de tenir la convicció que Déu ens hi espera. Ben cert que Déu és pertot. Però és a l'interior del nostre ésser on ens convida a trobar-lo per a aquest diàleg d'amor que és l'oració.

HENRI CAFFAREL. Cent cartes sobre la pregària

[ Més oracions ]

 

Viure ressuscitats

Les persones ressuscitades són aquelles que saben valorar el que tenen:
la vida, el sol, les muntanyes, els ocells,l'amor de parella, els fills, els amics, el país, la fe...
En donen gràcies a Déu i en gaudeixen a fons.

Són aquelles que tenen un cor net i transparent,
que no guarden mai rancúnia, que no exclouen ningú, ni es tanquen per cap ingratitud.

Són aquelles que, malgrat les dificultats, viuen sempre amb l'alegria serena al cor i el somriure als llavis, fent amable la convivència i el rostre de Déu.

Són aquelles que són sensibles a les necessitats dels altres i que saben estimar i compartir, convençudes que són de veritat «els braços, els ulls i el cor el Jesús» enmig dels homes.

Són aquelles que construeixen la pau, perquè s’esforcen per trencar barreres i acostar les persones per tal que tothom descobreixi en l’altre
el germà a qui cal respectar i estimar.

Són aquelles que sentint-se «sarment» tornen a recomençar cada dia sense tenir mai moral de derrota, convençudes que dintre seu circula la saba vivificant de Jesús, capaç de fer germinar nova vida després de cada «hivern».

Viure així, com a «ressuscitats», deixant una empremta positiva per allà on anem passant,
no és cap utopia.
És la salvació que ens ha vingut a portar Jesús
i que cada cop que, a través de la pregària, connectem amb ell, torna a néixer dins nostre amb renovada força.

 

(Lluís Armengol)